2/12: Els toros i la bombolla
La Unesco ha refusat declarar els toros Patrimoni Immaterial de la Humanitat, contra la petició que li havia fet l’Asociación Internacional de Tauromaquia. Si recullo el fet no és per mantenir l’eterna polèmica sobre els toros. És per una altra cosa. La decisió de la Unesco no ha sorprès a ningú. Ni als aficionats més aficionats als toros. Era inimaginable que la petició pogués prosperar, perquè el sentit majoritari en el món va en la direcció contrària. Es pot discutir si es prohibeixen o no. Però la seva glorificació cultural no està en l’agenda del temps. El que em sobta és fins a quin punt una part de l’opinió pública espanyola viu en una bombolla a l’interior de la qual li semblen òbvies coses que de fora es veuen impossibles. L’Asociación Internacional de Tauromaquia, malgrat el nom, és nacional i molt nacional. Parla en els seus papers d’una expresión de nuestra identidad nacional, instalada en las entrañas del pueblo español. Que la Unesco compri aquests arguments nacionalistes a favor d’una manifestació tan allunyada de la sensibilitat animalista del món contemporani només és imaginable si vius dins d’una bombolla. Per cert, el rei d’Espanya va donar suport públic a la petició. Deu ser que és dins de la bombolla.
