L'emèrit innocent
De manera prou descarada i a la vista de tothom, es va allisant el terreny per al retorn de Joan Carles de Borbó a Espanya. El desembre passat el fiscal suís Yves Bertossa no va trobar vincle suficient entre els 65 milions d'euros rebuts pel rei d'Espanya –aleshores encara no emèrit– de l'Aràbia Saudita i la construcció de l'AVE a la Meca. El monarca havia donat “irrevocablement” aquests diners a la seva amant (en altres temps, dita “amiga” i “amiga especial”), Corinna Larsen, i ho havia fet a través d'una societat panamenya; abans els havia rebut ell en un compte al banc Mirabaud, a Ginebra. A pesar de tot això la carpeta va quedar tancada, perquè sembla que no hi havia manera de provar que Joan Carles –que era cap de l'estat espanyol quan va passar tot això– hagués comès cap delicte. Com que els cops de sort mai venen sols, al cap de dos dies del tancament de la carpeta suïssa va morir Juan Ignacio Campos, el fiscal del Tribunal Suprem que investigava Joan Carles I. La Fiscalia va informar del seu traspàs, als 71 anys, amb una nota de premsa en què explicava que Campos patia “una llarga malaltia”, sense més especificacions, i que, tot i que al matí havia anat a treballar al seu despatx, a la tarda havia mort a casa seva. Es donava per fet que no es presentaria querella contra Joan Carles, però el fiscal Campos no havia arxivat encara totes les diligències i pensava mantenir oberta fins al juny que ve la investigació sobre la darrera causa que s'havia afegit al cas, referent a un fons multimilionari que Joan Carles posseiria al paradís fiscal de l'illa de Jersey.
No ha calgut esperar fins al juny. Tal dia com aquest dilluns 7 de febrer, la Fiscalia, en un esborrany d'arxivament de diligències, dona com a cosa provada l'existència d'un trust a Jersey, creat l'any 2004 a partir de dos trusts anteriors dels anys noranta, dels quals Joan Carles era l'únic beneficiari. Al mateix temps, però, descarta cap indici de delicte en aquesta situació, i per tant descarta també formular cap retret penal al monarca. Literalment, la Fiscalia considera que el rei emèrit mai es va beneficiar d'aquest fons, a pesar de ser-ne l'únic beneficiari. Com algú pot ser beneficiari d'una cosa sense treure'n cap benefici és un malabarisme conceptual de la Fiscalia francament subtil.
És bastant fàcil comprendre que es vol que l'emèrit torni a Espanya amb els problemes que tenia amb la justícia (i que el van fer fugir als Emirats Àrabs a mitjans d'agost de 2020) tancats i resolts, a fi que res no destorbi els intensos aplaudiments que es dedicaran a la seva figura: l'home que ens va dur la democràcia, que la va salvar el 23-F i que ha estat el nostre millor ambaixador arreu del món. D'aquesta manera, la justícia va engrandint la distància que la separa de la ciutadania, i va fent augmentar el descrèdit de les institucions davant de l'opinió pública. Els perills que comporta aquest descrèdit són diversos, però un dels principals és donar força a les dretes extremes que ja campen prou contentes per la vida pública espanyola.
