Vaig o no vaig a treballar? Soc o no soc essencial? ¿Si hi vaig, ja no seré culpable, com la setmana passada, d’estendre el virus? Com hi vaig? En tren? Si vaig a treballar, què en faig dels fills? Amb qui els deixo?

Demano o no demano una pizza? Si demano una pizza ajudo el fabricant, el repartidor, a mi, que m’agraden molt, però ¿i si les pizzes estan contaminades per esternut de pizzaire? ¿I si contamino el repartidor quan em dona les capses? Per què no puc comprar flors a domicili, si puc comprar roba o llibres? Puc comprar vi, puc demanar que me’n portin i que em portin formatge, però no puc demanar margarides per plantar. A la tele expliquen que els floristes estan llençant les flors. Quina gran pena.

Per què puc comprar una tele al supermercat però no adob? Puc anar a treballar en bicicleta? Quants podem anar a treballar en bicicleta? Però sortir en bicicleta no? No puc córrer si no hi ha ningú pel bosc? Caminar molt de pressa sí? ¿És més perillós córrer que anar en metro a treballar? ¿És menys perillós anar en metro a treballar que acomiadar-se del familiar a l'UCI?

Si el familiar se't mor, o ets tu qui et mors, no podràs tenir cap cerimònia. Al cementiri només tres. Quatre no. Per tant, s’haurà de fer a sorts. Però, en canvi, aquests quatre que s’han hagut de jugar qui et va a veure i qui no, sí que aniran a treballar en metro. Seran ells els que ho decideixin, i decidiran que sí, si són autònoms, perquè als autònoms el govern d’Espanya no els ha ajudat (no ho ha fet mai). Per no fer no els ha ni perdonat la quota d’aquest mes. Els del taller de motos, els de la llibreria, l’escriptor, l’adroguer, el que cronometra les curses populars, el viatjant, la professora particular, la monitora de spinning, la florista, el cuiner, el cambrer, l’actriu, el venedor de pisos, el ballarí, el pagès, la nedadora... Tots es miren, telemàticament, i es diuen: "Què faig? Hi vaig o no hi vaig? I si no hi vaig, què serà de mi?"