Ben lluny

EscriptoraLlegeixo a Twitter que “el PSC de Jaume Collboni va optar per alinear-se ahir amb el PP i Ciutadans en contra d’una declaració a favor de l’acostament dels presos polítics independentistes” i em penso que és una broma. Però no ho és. Van rebutjar la reclamació juntament amb els altres del 155: el PP i Ciutadans.

Rebutjar l’acostament dels presos a Catalunya no vol dir només això. Vol dir, sobretot, el contrari. Vol dir demanar l’allunyament dels presos. Vol dir que els agrada que siguin a Estremera i Soto del Real i que les seves famílies hagin de gastar diners, temps i dies d’escola per veure’ls. Vol dir que els agrada que al tren -ho he comprovat- hi hagi qui se’ls mira amb solidaritat (la majoria) perquè viatgen amb nens. Vol dir que els agrada que hi hagi unes dones que han de demanar favors (amics de Madrid que els obren casa seva perquè hi dormin, amics de Madrid que els deixen una cadireta infantil per al cotxe d’un altre amic...). Vol dir que els agrada que durant aquest llarg viatge aquests nens plorin de cansament, d’avorriment o de pena (segons l’edat que tenen).

Aquest mateix partit va demanar l’acostament dels presos etarres al País Basc, és cert. Però ja entenc que allò sí i això no. Allò era violent. Aquells, doncs, eren delinqüents. I els delinqüents -sobretot les seves famílies- continuen tenint drets humans. Però això és tota una altra cosa. És un procés pacífic. S’ha fet de tot per dialogar amb l’Estat, que no ha volgut. Aquests quatre homes estan en presó preventiva -fins que un altre home ho decideixi- per “delictes” que s’han hagut de fer a mida després d’un llarg brainstorming. “De què els podem acusar, atès que no han trencat mai un plat? De sedició? De rebel·lió? Va, tira”. I que aquests quatre homes estiguin en presó preventiva sí que els posa, suposo, davant del mirall. No mirem. Fem veure que no ho veiem, que ens hi juguem Espanya. Com aquell rei que diu al servent: “Tanqui la finestra, que aquest captaire que veig m’està trencant el cor”.