TOVALLONS NEGRES

Una campanya sense ells

Manuel Valls dissimula tant com pot les sigles que li havien de fer de trampolí

La visita del descontrolat i impulsiu Albert Rivera a Ugao-Miraballes em va fer adonar d’un fet, que passo a relatar-vos després del punt i a part. Me’n vaig adonar en veure la gent d’esquena, amb llaços grocs, protestant amb cassolades, fent allò que els catalans ja coneixem tan bé, perquè fa temps que el coneixem, l’Albert Rivera. Va anar a fer-se retratar al poble, perquè és on va néixer l’etarra Josu Ternera (que ara ha estat detingut, coincidint amb la mort d’ Alfredo Pérez Rubalcaba). Però, en fi, també és el poble on va néixer Iñaki Ibargutxi, assassinat per ETA en ser confós per un policia de paisà.

En aquestes eleccions, els catalans hem pogut assistir a una situació inèdita des de feia temps. Una campanya electoral a Barcelona sense Ciutadans. Perquè el pobre Manuel Valls, que és qui s'aprofita de la marca per poder tenir anuncis i presència als debats, dissimula tant com pot les sigles que li havien de fer de trampolí i que, de moment, li fan d’alçador. Això és així fins al punt que al debat de TV3 –ens ho explicava la Planas– el rètol on hi deia “Ciutadans” va ser substituït, abruptament, pel de “Valls”.  

Hem vist una campanya electoral a Barcelona sense Ciutadans, doncs. I és una campanya sense cartellets, sense crits, sense males cares, sense crispació, sense visites provocadores a pobles com aquesta d’en Rivera, que nosaltres coneixem bé. Una campanya, en definitiva, sense Rivera i Arrimadas. Bou i Valls, els candidats de dretes, són simpàtics i amables. No s’apel·la als baixos instints, a la crueltat, no se sent aquell to, sempre aquell to, que se’t fica al cervell. Ha estat una sensació que algun cop tens a l’escola, quan el nen que sempre enreda, et pren l’estoig i et pessiga, un dia no ve perquè està malalt. I primer no te n’adones i al cap d’una estona respires i dius: quina pau.

Més continguts de