21/06/2018

“Canviar el món, amic Sancho, no és ni utopia ni bogeria, és justícia”

2 min

EscriptoraEls amics de Ciutadans van regalar-nos una altra 'performance' al Parlament, sorgida, segur, d’un 'brainstorming' intens. Van treure exemplars d’'El Quixot' (alguns encara duien la cel·lofana!) i els van ensenyar a la consellera de Cultura, Laura Borràs, per demanar-li que condemnés una protesta contra un acte (sobre 'El Quixot') de Societat Civil Catalana. No era una protesta contra 'El Quixot' sinó contra Societat Civil Catalana, tot i que hauria tingut gràcia si hagués estat així. Ja m’imagino les pancartes: “No a Cervantes! Sí a Shakespeare!” o “Sancho Panza dimissió” o “Totes som Aldonza Lorenzo”. O “Francisco Rico i Martí de Riquer, al carrer!”

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L’exemplar que van treure era el del IV Centenari que va publicar la RAE. Aquesta edició reprodueix les notes de l’edició de Francisco Rico i n’inclou de noves. Tots els enamorats d''El Quixot' en tenim diverses edicions, perquè les notes erudites et solucionen molts enigmes. Per exemple, en quin idioma va llegir el capellà el 'Tirant lo Blanc', un dels llibres que salva de la crema? Dels altres dos llibres salvats, un és del mateix Cervantes; ho va fer per “hablar de mi libro”?

En veure’ls, la consellera Laura Borràs (que justament va dedicar la tesi doctoral a la follia en la literatura) va esbatanar un somriure beatífic i va exclamar: “Quina imatge més bonica...!” Llavors, vaig pensar en els practicants del teatre de la crueltat. Com ells, els amics de Ciutadans necessiten que l’espectador s’irriti o s'incomodi amb la 'perfomance': si la troba bonica i entranyable, l’esperit de l’obra desapareix. I és per això que aquella imatge, ahir, al Parlament era molt graciosa. Diputats sostenint un mateix llibre (encara no obert) amb somriure cínic o la ja clàssica cara ofesa. I, mentrestant, la consellera a punt de l’orgasme, veient tants Quixots junts.

stats