El discurs de Cap d’Any de TV3

No ens han tornat els presos a casa, perquè imagineu-vos què hauria passat. Els salts d’alegria, les celebracions. Per això continuen a la presó acusats d’“estallido de violencia”. Les paraules que fan servir demostren només el que preparen. Fa uns dies van dir que l’arribada d’immigrants a les costes de Melilla era un “ataque sin precedentes”. Ja sabem què s’ha de fer amb els atacs, oi?

Però ara som en campanya electoral. Una campanya que han muntat a correcuita perquè al gener, després que vinguin els Reis, vindrà la crisi més bèstia d’Espanya. No tenen diners per a les pensions i provaran de culpar-nos a nosaltres “por el desafío secesionista”. De passada, ja han demostrat als súbdits què passa quan surts al carrer a protestar. Perquè hi ha el risc que els súbdits surtin a protestar. Nosaltres, els catalans, potser no. Les pensions per a nosaltres són el símptoma de la malaltia. I els que volen governar Catalunya, si ho aconseguissin, fliparien com ja estan flipant ara els del 155. Es van creure la pròpia propaganda sobre les ambaixades caríssimes i ara veuen que són tan humils com les andaluses. Per tant, es troben amb allò que dèiem: una sanitat plena a vessar i ni un duro per a tiretes. Gent que passa fred i gana i com a solució el Gran Recapte d’Aliments. Ningú pot parlar de drets socials sense parlar primer de drets polítics. Si no manes, com fas polítiques socials?, com tanques el CIE?, com n’obres de nous?

Tot plegat fa que em pregunti qui farà el discurs de Cap d’Any per TV3. En Millo? En Rajoy? Serà l’oportunitat d’or per adoctrinar-nos una mica de cara a la negror que ens espera. I, sobretot, serà l’oportunitat per no parlar en cap moment dels que són a la presó, lluny de casa. Perquè si fossin en una presó catalana hi hauria manifestacions a la porta. I si n’hi hagués es demostraria que no són presos comuns, sinó polítics.