Enquestes favorables falses

El partit que governa Espanya i que ens ha aplicat el 155 té als jutjats un dels seus tradicionals casos de corrupció: el Lezo. Hem pogut sentir, esclar, les delicioses converses telefòniques entre el director i el president de La Razón, Francisco Marhuenda i Mauricio Casals, sobre la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. Per intimidar-la (presumptament), en Marhuenda va proposar fer-li “una putada”. I la putada és una enquesta al diari que comanda. “Una putada a nuestra amiga Cifu, poniéndola ahí, por delante de Soraya en la carrera por la sucesión de Rajoy”, diu. I afegeix: “La matarán las otras i el gallego”. El gallego és Núñez Feijóo. I la putada, doncs, és fer-li una enquesta favorable. Em té fascinada la presumpta cosa.

Per tant, d’aquesta conversa en podem deduir que les enquestes, quan cal, se les inventen. I que val més treure una enquesta bona, per dividir, que no pas dolenta. Apliquem-ho a les anormals eleccions del dia 21. Si jo dic que tal partit indepe avança tal altre partit indepe faig emprenyar i malfiar-se l’altre partit indepe. És molt millor dir que algú va bé perquè siguin els propis els que el liquidin. De fet, em vaig trobar, l’altre dia, en un debat televisiu, una molt bona política. “Hauries de ser tu cap de llista -li vaig dir-, perquè ets molt millor que el líder”. I ella es va posar blanca com si hagués vist el papa de Roma amb un llaç groc mentre pronunciava la paraula rohingya. Es va posar el dit als llavis i em va pregar: “No ho diguis en públic, sisplau”. Temia la mort. Perquè, en política, els més despietats sempre són els propis. Com més cosins més endins. Per això el meu amic l’escriptor d’èxit, per fer-se perdonar els llibres que ven, sempre fa veure que es troba malament. Perquè els col·legues no l’apunyalin.