TOVALLONS NEGRES

L’extraordinari cas tèrmic de l’adolescent abrigada

L’àvia, la mare i el pare de l’adolescent comprenen que estan vivint un moment històric

“Abriga’t, que fa fred”, adverteix l’àvia, com cada dia. I la neta adolescent fa que sí i despenja l’anorac del penja-robes. “Sí que fa fred, sí”, li contesta. L’àvia s’asseu en una cadira, pàl·lida. Li falta l’aire. La mare de l’adolescent, que també és al menjador, se la mira espantada.

“Què has dit?”, pregunta l’àvia, per si no ho ha sentit bé. “Iaia, com que què he dit?” El pare, que fregava els gots de l’esmorzar, tanca l’aixeta, blanc com la cera. “Que què has dit...”, repeteix molt a poc a poc. “Que sí. Que fa fred”, mastega l’adolescent. I ho fa amb el to desmenjat de sempre. “Et trobes bé?”, li pregunta la mare. I ja li toca el front amb la mà plana. “Ai!”, se la treu de sobre ella. El comportament és el de sempre. No sembla malalta. L’àvia s’agafa al respatller de la cadira. “Fill meu”, li diu, perquè és d’aquelles àvies que, no se sap per què, diuen “fill”, en masculí, a les netes. I afegeix: “Et poses l’abric, doncs?” La mare ja plora.

L’àvia, la mare i el pare de l’adolescent comprenen que estan vivint un moment històric, la transcendència del qual encara ignoren. Mai, mai a Catalunya ha passat que un menor d’edat s’abrigui quan li diuen. Mai, en tots els segles d’història d’aquest racó de món, un menor d’edat ha reconegut, a l’hora de sortir a l’escola o a l’institut, que feia fred. Cap menor d’edat s’ha volgut mai cordar la cremallera. Ja se sap, que és així. Tothom sap que les cremalleres dels anoracs de talla infantil hi són perquè les cordin, amb un cop sec, els adults. Tothom sap que els menors d’edat declaren que no fa fred, que mai n’ha fet. Ni l’àvia, ni la mare, ni el pare estan preparats per a allò que estan vivint. Per què ells? A la resta de cases del veïnat els adolescents es comporten com sempre, n’estan segurs. A la resta de cases del veïnat (plogui o nevi o hi hagi un huracà) els adolescents diuen, com toca, “No fa fred” i es neguen en rodó a posar-se l’abric. “Per què nosaltres?”, mormola la mare. “En què hem fallat?”, pregunta el pare.