El gabinet d’Inés

Estimada Inés Arrimadas, m’adreço a vostè per fer-li un prec, que espero que atengui. Aquest dimecres, al Parlament de Catalunya –aquest Parlament que l’ha vist fer unes fotos per a 'Telva' amb un 'outfit' elegant i 'casual', molt de l’estil 'urban street'–, vostè va anunciar una querella. Això no seria cap novetat en el grup que presideix (en qüestió de querelles no els guanya ni Fassbinder). La novetat és el format de la querella. Era una querella per uns fets que no s’havien produït però que vostè esperava que es produirien. Aquest divendres, concretament. Ai, ai, ja falta poc...

Ja entenc que vostè, com a catalana, aquest divendres practicarà la cultura del trinxat: agafo una verdureta, hi foto un all, una mica de cansalada, ho passo per la paella i ja tinc violència. Vull dir que si un repartidor de la nostra revista de moda preferida, enmig d’un col·lapse a la ronda, increpa uns manifestants i els manifestants li canten la melodia de Darth Vader, vostè ja traurà el cartell del 155 (que el deu portar sempre a la bossa, vull dir al 'clutch') i anirà a la Griso a explicar l’estat de setge. Li parlo, per cert, d’aquesta melodia, perquè és la que uns manifestants els van cantar als del seu partit a la sortida d’un acte que feien al Liceu, i li asseguro que mai he rigut tant amb una protesta ciutadana.

Però tot i el trinxat, entenc que "sap" que es produiran actes violents. Si no, faria com els de Vox, que s’esperen fins que passin. Vostè és el Sandro Rey de la política i ens pot anar molt bé de cara al futur. I és per això que li escric. ¿Podria dir-me, sisplau, com m’anirà l’amor el 2019? També li volia demanar si en la mateixa tirada em pot mirar la venda d’un pis i com tenim el tema de l’herència de la tieta Pura. Soc sagitari. L’ascendent no me’l sé, em sembla que és llamàntol. Moltes gràcies i feliç diada violenta.