TOVALLONSNEGRES

La invasió dels ultracossos

Esquives el primer. Un. Exemplar mascle. Esquives el segon. Dos. Exemplar femella. Ara arriba el tercer

EMPAR MOLINER
EMPAR MOLINER Escriptora

Són allà. A la plaça Francesc Macià, estratègicament col·locats. Tu ets com la Sheva, de Resident evil, un et surt per la dreta i tu, mirant a terra, has de desviar-te cap a l’esquerra i avançar, sempre avançar, si t’atures ets seu. Però llavors -i això ja ho saps, perquè passes per aquesta pantalla cada dia en baixar del tramvia- te’n trobaràs un altre, que et sortirà per l’esquerra. Tu hauràs de desviar-te aquest cop a la dreta, i avançar, de nou. No sol haver-n’hi més de tres, però actuen coordinats. Saben que quan topes amb el tercer estàs menys disposat a fugir, ja no mires a terra amb tanta determinació. Si t’has salvat del primer i del segon pots no salvar-te del tercer. És el més letal, sap que si te n’escapes seràs lliure, tornaràs a mirar endavant, tornaràs a remenar el mòbil mentre camines. Hauràs sortit de la zona fosca.

Esquives el primer. Un. Exemplar mascle. Esquives el segon. Dos. Exemplar femella. Ara arriba el tercer. Un altre exemplar femella i disposat a tot. Petit, vivaç, sense res a perdre. “ Una preguntita de imaginación”, diu, amb veu dringadissa. És un engany. La veu de les sirenes d’Ulisses, no se’ls pot escoltar o et prenen la voluntat. No pots evitar mirar-lo. “No, no... -mormoles-. No tinc temps”. Però somriu. Somriu moltíssim i se’t guanya. “ ¿Ni para una preguntita de imaginación?”, fa. “És que...”, barboteges tu. Però té habilitats diabòliques i et demana com et dius. “ ¿Cómo te llamas? ” Fas que no amb el cap, però li dius el nom. Per què li dius el nom? “ Émpar -diu, amb accent a la e -, tengo una preguntita para ti, para que hagas trabajar la imaginación”. Amb les mans, com un pregadeu, implores. “És que...” Però no hi ha res a fer. “ Émpar, ¿sabes cuántos países están en guerra ahora mismo? Igual no lo sabes, viviendo como vives en tu vida confortable de blanquita del Primer Mundo”. T’agafa pel braç. Ets seva. Se t’emporta cap a una taula. Un altre ésser et demana les dades bancàries. Ja ets de Geògrafs Sense Fronteres.

Més continguts de