TOVALLONS NEGRES

Els jutges honestos

El poder real se’l reparteixen la Guàrdia Civil i alguns dels jutges

Joaquín Urías va dir aquest dijous, al 'Tot es mou', de TV3, una frase tenebrosa per a això que anomenen “l’estat de dret” i que a Espanya s’està convertint (passet a passet a Bazar Perpiñá) en “el dret de l’Estat”. Va dir que no creu que acusin els nou catalans de “rebel·lió”, perquè no s’ha pogut “provar” de cap manera, però que li sembla que se’ls podria acusar de sedició “perquè de la sedició, al judici, gairebé no s’ha discutit”. És a dir, com que no se n’ha parlat, no s’ha pogut, doncs, demostrar que tampoc no existia. I com que no s’ha demostrat que no existia, poden dir que existeix. Entenc que és com si a un senyor l’acusen d’assassinat  i violència de gènere, però al judici només es mira de provar, sense èxit, l’assassinat. I llavors, com que en cap moment se li ha preguntat per la violència de gènere, se l’acusa d’allò.

Pot manar el partit polític que calgui a Espanya, que el poder real se’l reparteixen la Guàrdia Civil i alguns dels jutges. No tots –ho hem comprovat– però n’hi ha prou amb els necessaris. Què hauria fet un altre jutge amb el judici d’Altsasu? Què hauria fet un jutge alemany, anglès, suís amb el judici d’Altsasu? Acusar-los de terrorisme i tancar-los? El que ha fet un jutge alemany amb el cas que ens ocupa ja ho hem vist. Què diria un jutge alemany, anglès, suís amb l’acusació dels directors de Catalunya Ràdio i TV3 de pertinença a “organització criminal”? El mètode recorda el de les guerres. T’acuso d’"espionatge" i t’afusello. Ah! I la parcialitat que demostra el jutge Marchena amb els testimonis, sumada a la superioritat amb què els fa callar, em fa pensar que en un judici amb jurat popular en condicionaria del tot el veredicte.

El jutge Santi Vidal ha estat inhabilitat durant tres anys per haver participat durant el seu temps lliure “en la redacció d’una Constitució catalana”. Amb aquest precedent tan discutible i tan poc discutit, ¿cap altre jutge, cap, mereix inhabilitació per elaborar excèntrics i diabòlics menús a mida? ¿Qui ens empara davant d’aquestes estudiades arbitrarietats, davant d’aquest espanyolisme ultrapatriòtic i destrossavides, si la justícia són ells? Charles Bronson?

Més continguts de