La model alletadora

EscriptoraLlegim a l’Ara que una model ha causat “polèmica” per haver alletat la seva filla durant una desfilada de roba interior. La dona duia el bebè a coll amb uns auriculars protectors (suposo que pel soroll de la música) i caminava per la passarel·la amb un somriure. Pel que sembla hi va haver qui va aplaudir el gest “per visualitzar i normalitzar l’alletament” i hi va haver qui la va criticar.

Tot mamífer com la que us parla trobarà desitjable que es normalitzi l’alletament, o el biberó o la combinació de les dues coses. Tothom sap que quan un bebè té gana (i la gana apareix de cop, per sorpresa, en un instant) plora com si el món s’acabés i t’has d’aturar, allà on siguis, si no és que ets a casa, i peixar-lo. És evident que si tens una feina una mica mòbil (ets model, periodista, visitadora mèdica...) el més pràctic és dur el bebè amb tu. I el més pràctic és poder alletar allà on siguis. La discreció ja depèn de cadascú. La meva mare, al cel sia, que va tenir sis fills, alguns dels quals van mamar i d’altres no, va ser, sense saber-ho, una activista de l’alletament normal i amb sentit comú. Si podia, se n’anava a un lloc discret. Si no podia, es posava un tovallonet de puntes al damunt del pit, perquè no se li veiés.

Vull dir amb això que trobo ridícul que es prohibeixi a cap dona alletar en públic. Cadascú fa el que pot i el que vol. Però em sembla exageradíssim i absurd que la model alleti mentre desfila. Alletar és un acte tranquil i en certa manera íntim. Trobo bé que s’alleti en una desfilada, però em sembla que el mínim que es mereix la pobra criatura és que la mare no camini, es concentri i es pugui mirar el fill, en lloc del fotògraf. “Seu, dona, seu! –li hauria dit la meva mare–. Ja et desfilo jo”.