Ni llibertat ni igualtat, però...
El PSOE s’ha abstingut, suposo que per anar-se entrenant per als dies que s’acosten. S’ha abstingut en una votació al Congrés de Diputats que demanava que es fixés com a requisit que el personal de l’administració de justícia conegués les llengües cooficials d’Espanya. Això volia dir, vaja, que els jutges que es guanyessin el sou en una -en diuen així- comunitat autònoma amb llengua pròpia haurien d’entendre -com a mínim entendre- els lletrats i els acusats indígenes. Aquest gest és el que fan, sense cap llei que els hi obligui, els comerciants dels basars de bagatel·les vinguts d’altres latituds. I el fan perquè, en general, quan vius en un lloc amb una llengua o llengües diferents de la teva, el que sols fer sense voler és aprendre-les. Costa més decidir que no aprendràs la llengua que no pas decidir que l’aprendràs. Al basar on vaig jo a adquirir gomets i altres elements dificultosos de demanar és la filla de la mestressa qui li tradueix les coses a la mare. Per tant, som on érem. Un jutge castellanoparlant que treballi a Sant Kevin de Vallfosca no té cap obligació d’entendre l’aixafaterrossos que té al davant. És l’aixafaterrossos qui té l’obligació de fer-se entendre pel jutge. Es pot trobar, doncs, amb aquella dama tocada (i posada) de l’altre dia que, sarcàstica, li retreia a la lletrada que li parlés amb aquella llengua “tan universal” que era el català.
De vegades et fa falta que el PSOE s’abstingui a l’hora de votar una llei perquè tu puguis adonar-te del que és exactament la fraternitat. Fraternitat és demanar als indígenes que s’hi posin bé, perquè no tindran el dret de declarar i ser entesos en la llengua materna al jutjat. Hauran de dependre, com Blanche DuBois, de la bondat dels estranys. El federalisme em fot a cent.
