Tovallons negres 12/12/2022

Noi troba noi (nadalenca, romàntica, optimista)

2 min

Els especialistes en sèries parlen, aquests dies, de Smiley, de Minoria Absoluta, que es pot veure a Netflix. És una comèdia romàntica ambientada a Barcelona durant les festes de Nadal i protagonitzada per dos nois, l'Àlex i el Bruno, que interpreten Carlos Cuevas i Miki Esparbé. L’origen és una obra de teatre de Guillem Clua, estrenada el 2012 a la Sala Flyhard de Barcelona, que després va anar al Lliure, i que s’ha representat arreu del món. Diuen, aquests experts, que, quan va ser estrenada, la transgressió era que fos una comèdia romàntica de tota la vida protagonitzada per dos nois, i que avui això ja ha estat superat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

No diria que el 2012 la nostra mentalitat fos gaire diferent de la d’avui. No estem parlant dels anys 80 o 90. Però és cert que una comèdia “romàntica” LGTBI no era habitual. I sobretot no era habitual que fos “només” una comèdia romàntica (sense sortida de l’armari, conflicte, equívocs...). Smiley és una comèdia sobre un noi que troba un noi, talment una comèdia hetero. I prou. Però si Smiley és, avui, doncs, una comèdia romàntica nadalenca i prou, jutgem-la com una comèdia romàntica nadalenca i prou. D’acord, no en destaquem, ja, el fet que la protagonitzin dos nois, però llavors no li demanem més coses que les que li demanaríem a una comèdia romàntica nadalenca heterosexual. A algú poden no agradar-li les comèdies romàntiques nadalenques, però ningú ha de pretendre que una comèdia romàntica nadalenca tingui un argument propi de Rohmer. Demanar a Smiley coses diferents de les que demanaries a qualsevol comèdia romàntica hetero és una trampa involuntària. La gràcia de Smiley és poder-li exigir que tingui allò que tenen les comèdies romàntiques nadalenques: sisplau, sucre a dojo.

Empar Moliner és escriptora
stats