Passar la nit junts
"Del que es tracta és que la gent no passi la nit fora de casa seva", ha dit Simon Clarke a la cadena de ràdio LBC. I és fins a cert punt normal que aquest senyor vulgui que la gent no passi la nit fora de casa seva, perquè és ministre d'Habitatge. Però per ser justa he de puntualitzar que el que ell vol dir és que els seus compatriotes, els britànics, no haurien d’anar-se’n al llit amb éssers amb qui no conviuen, per evitar contagis de covid.
És una notícia extraordinària i espero que ben aviat el ministre Illa se la copiï. Quedes en una terrassa amb algú que has conegut a Tinder. Te’l mires des del metre i mig de distància. No et poses les ulleres, forces la vista per provar d’endevinar què tal està. No pots ensumar-lo, esclar, des de tan lluny. Enraoneu en veu alta provant de vocalitzar, perquè la mascareta, segons com, fa que no us entengueu bé. Us mig agradeu. Li proposes d’anar a casa teva (sou de la mateixa regió sanitària).
Un cop allà us traieu les mascaretes un moment, per veure-us. T’agrada. Té una barba serrada i uns llavis que es poden qualificar de molsuts. Us desinfecteu i us despulleu adelerats. Aneu al llit. Cavalqueu i gemegueu. I llavors, quan l’escomesa s’ha acabat i mireu el sostre, ell t’abraça i et diu que ets especial i que li agradaria veure una sèrie, amb tu, sota la manta, i l’endemà dematí, després de dormir en forma de 44, anar a fer la cua del forn per comprar rosegons i croissants i anar a fer la cua del quiosc per portar-te l'ARA. I tu somrius i dius que t’encantaria, que t’encantaria que es quedés a dormir i tot això de l’endemà, però és que està prohibit, ho ha dit el ministre Illa. I fas: "Te n'has d’anar, dona'm el teu mòbil, et trucaré, adeu, tanca d’un cop sec".
