TOVALLONS NEGRES

Qui sóc jo per a ells?

El missatge aquest, amb el cor trencat, no l’havia vist mai

Engego l’ordinador portàtil en un bar sense connexió per escriure l’article que esteu llegint, i, quan es fa la llum a la pantalla, m’apareix un missatge que diu, entre altres coses, i per començar: “No estàs connectat. La web no és el mateix sense tu”. I al costat esquerre, el dibuix, en negre, d’un cor trencat. Mare meva, no m’ho esperava, això.

El missatge aquest, amb el cor trencat, no l’havia vist mai, potser perquè sempre que engego el portàtil soc en un lloc on hi ha connexió, però no descarto que no m’hi hagués fixat. En tot cas, avui és el dia que el veig per primer cop. Però, mare meva, em deixa garratibada. A qui se li ha acudit? Els sembla que em farà il·lusió? Sí, esclar, si no, no ho farien. I me’n fa. Sóc una cursi, una incapacitada de l’amor, una egocèntrica, però també, com sol passar amb els egocèntrics, una persona amb l’autoestima baixa, algú que no domina les noves tecnologies, algú que es vol deixar enganyar, algú que suplica, sisplau, que l’enganyin, que l’enganyin moltíssim, algú que vol paraules mel·líflues tot i que falses, algú que llegeix Paulo Coelho, algú que no el llegeix però que el llegiria o voldria que li llegissin, algú que vol amabilitat exagerada i potser no la té mai, algú que troba correcte tenir 'coachs' o, si ho voleu més antic, xamans, algú que té una tassa amb frases motivadores, algú que té un coixí en forma de cor, algú que adora la pelleringa, algú que fa servir diminutius amb els fills com “cacona”, “panyalito”, “xurri” o “mami”. Algú que anomena la parella amb sobrenoms com “cuqui”, “txotxi” o “cari”. O potser res de tot això. Però en tot cas, gràcies. Ara ja m’he connectat. Ja hi soc, la xarxa ja torna a estar completa, el cor trencat desapareixerà. Ja m’he connectat. Que no em veuen? Que no em diuen res, ara?

Més continguts de