Rebecca i la governanta

Cayetana Álvarez de Toledo té la virtut de ser una malvada de culebró molt més genuïna que Inés Arrimadas, que era, fins ara, la dolenta oficial de la política catalana. Cayetana, com Rebecca de Winter, no ensenya cartells. Va pel món amb aquella elegància i modèstia que t’ensenyen des de petita per no excitar els instints revolucionaris dels xofers i els jardiners. Rebecca està acostumada a manar. A tenir servei. A donar les ordres en veu baixa, perquè sempre les hi han obeït. ¿Cridar i fer un vídeo per demanar que li tallin el coll a un cristià? N’hi ha prou amb fer un gest lleu amb el polze. Ser noble. Se’t nota en la manera, polidíssima, de demanar alguna cosa als cambrers. La governanta de Rebecca, en canvi, la que ensenya cartells, cridaria: “Psst!” Cayetana no ensenyaria un cartell per aplicar el 155 o per tancar TV3 i convertir-la en una canal de moda, tenis i regates en llengua castellana. Cridaria algun majordom perquè fes la feina bruta. Va haver-hi un dia en què la governanta acabada d’arribar a Catalunya reia i s’apuntava a curses populars.

“El debate será en castellano, por supuesto”, potser va ordenar Rebecca. I potser va dir també: “El catalán solo lo usamos para hablar con nuestros payeses”, que és aquella frase de José Luís de Vilallonga. La Cayetana, ara, és una dolenta millor. No tan estrident, no tan 'youtuber' com l’antecessora. La diferència de vestuari era evident, en el debat. La 'youtuber' es va vestir amb la roba que van triar els assessors, pensant en el fons de la pantalla, en el contrast, mirant que les sabatetes combinessin. Ai, pobrissalla... L’altra va anar al vestidor i va pensar: “No sé qué ponerme...” I va triar unes sabates més cares que tot l’'outfit' que portava a sobre l’altra. Són un cert tipus de secrets que fan somriure un cert tipus de votants. Els que fan servir el català únicament per posar nom a les barques i a les masies que es compren i que esperen que ens morim sense transmetre la llengua als nostres fills.