Publicitat
Publicitat

TOVALLONSNEGRES

El referèndum que Catalunya necessita

Hi ha problemes que no poden esperar marcs legals i solucions perfectes

Xavier Domènech diu que el referèndum que farem “s’apropa més a una nova consulta, un 9-N”, i que “hem de continuar treballant pel referèndum que Catalunya necessita, més enllà de fulls de ruta”. En realitat, jo el que penso és que el 9-N s’apropa molt a un referèndum. Que digui “continuar treballant” vol dir que ara ja treballa. Però com? Suposo que fent l’única cosa que pot fer: cridant a la participació. Això és treballar.

Tots tenim amics votants del PP o Ciutadans que votaran i tots tenim amics votants de Junts pel Sí i la CUP que votaran. I sabem, esclar, què votaran. El que no sabem és el que votaran ells, els comuns. Sabem, en canvi, que ells, els comuns, volen tancar el CIE i volen acollir refugiats. I són dues urgències, tot i que, ara, com que és l’estiu i tots tenim el cap a les vacances, en parlem menys, dels que pateixen, perquè hi ha causes que només triomfen a l’hivern. Qui s’enrecorda, del CIE, amb aquesta calor, no? Però suposo que Xavier Domènech, com els seus votants, com tots nosaltres, vol fer-ho ara, ara mateix, no d’aquí cinc anys o deu, o quan es pugui o quan “canviï el marc legal” o quan “desallotgem Rajoy”. Suposo que és ara que volen acabar amb la injustícia, perquè la gent tancada al CIE, la gent refugiada, tampoc no té tant de temps, tanta vida. Poden posar un “comptador de morts del Mediterrani”, com han fet en una plaça, però això només és surimi. És molt millor no haver de posar el comptador de morts enlloc perquè estàs fent alguna cosa palpable, concreta, substancial, real per estalviar morts.

Et fas mal i vas a l’hospital i et curen i et diuen que et prenguis això cada vuit hores. Però hi ha vegades que no tens hospital i has d’improvisar un torniquet amb la camisa. Només si no et fa mal res dius que ja aniràs a l’hospital quan et vagi bé. Vull dir que hi ha problemes que no poden esperar marcs legals i solucions perfectes. I si algú em diu que això no va així, llavors prefereixo que els activistes no es converteixin mai, mai, en polítics.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT