Retira-ho!

Em sembla meravellosa aquesta idea de retirar del diari de sessions del Congreso de los Diputados qualque frase, dita per algun membre de la cambra, que no et faci peça. ¿Que hi ha una diputada, per exemple, que diu que el rei emèrit és un presumpte lladre? La presidenta de la cambra li demana que ho retiri. Si no ho retira, ho retira ella. Les estenotipistes ho copien, però després no ho transcriuen, suposo. Les estenotipistes són aquestes senyores que treballen, encara, fent servir aquestes màquines tan ràpides i divertides amb què, per guanyar temps, en lloc d’escriure “Pedro Sánchez” poden escriure, per exemple Pdro Schz, perquè així fan una sola pulsació. Em ve al cap, ara, una paraula per designar les que escriuen a màquina, d’en Folch i Torres: dactilògrafa.

Imaginem que a la vida passés com al Congreso. La teva filla et diu que te’n vagis a cagar a la via i tu li dius que no tindrà mòbil fins el dia llunyà en què es depili els engonals. La presidenta de casa vostra us diu: “Retireu les vostres paraules”. I vosaltres, enceses, dieu que no. I aquelles paraules igualment es retiren. Ella no t’ha engegat a cagar. Tu no li has pres el mòbil. Això no ha passat. Qui vol ser un estruç quan pot tenir un president de Congreso que et diu que “ho retiris”. Es podria fer servir el sistema per parlar amb la parella: “Tinc un amant”, o amb un amic: “M’avorreixo amb tu”. Tot, tot, seria retirat per un ésser superior que sabria el que es pot dir i el que no es pot dir. El codi del pati de l’escola diu que si et demanen que retiris un insult i no el retires, l’insult queda, surant en l’aire, per sempre. Al Congreso tot és més sofisticat. Encara que no ho retiris, t’ho retiren. Aquí no ha passat res.