La secretària judicial

Maiol Roger ens mostrava, en un vídeo, per on havia sortit la secretària judicial que escorcollava la seu d’Economia i que no va voler sortir per la porta. Ho mostrava perquè els fiscals han preguntat als acusats (de rebel·lió) si sabien que havia hagut de sortir “por los tejados”. No és cert, esclar. Dilluns, al 'Tot es mou', Montse Lorenz entrevistava una de les treballadores de la seu, que explicava: “Va passar al Teatre Coliseum i, allà, va esperar que s’acabés la funció per sortir barrejada entre el públic”. I aquesta frase és molt rellevant i s’ha de concatenar amb una altra frase que va dir Jordi Sànchez durant la seva declaració (cito de memòria): “Podia sortir per la porta, com tothom. Ningú la coneix”.

Avui sabem que la dona –com es va publicar– és seguidora d’organitzacions d’extrema dreta, com Unidad Nacional Española o Leridanos contra la Independencia, i també del partit Ciutadans. Sabent això, ens hem de preguntar: per què va esperar o la van fer esperar que acabés la funció per sortir “barrejada” entre el públic si ningú la coneix? Per què no podia sortir per la porta del Teatre Coliseum sense esperar al final de l’obra? Ja no pregunto per què no podia sortir per la porta de la seu d’Economia si resulta que per aquella porta van entrar i sortir, diverses vegades, policies o personal sanitari. No sortint per la porta i esperant que s’acabés la funció del teatre per sortir “barrejada entre el públic” ens estava donant la idea que, si no ho feia així, es posava en perill. ¿Però això és veritat? ¿Va sortir algú altre per aquella porta abans que sortís el públic? És testimoni clau en el judici. Sabent a qui segueix, ens hem de preguntar si la seva sortida va ser necessària o ideològica.