Som equip, i tant
Ha aixecat polseguera el dibuix sota el lema "Somos equipo" dibuixat per una il·lustradora andalusa, que em sembla que es diu Miriam, on un policia nacional, d’esquena, agafa per l’espatlla una sanitària, també d’esquena. Dic que és una sanitària perquè va vestida de verd, tot i que no duu cap identificació, ni eina de treball, per tant, no podem saber si és doctora o infermera o netejadora o cuidadora. Hom ha titllat de masclista el dibuix.
Deixem de banda que els dos protagonistes de l’escena no mantenen la distància de seguretat i, per tant, donen un exemple pèssim. Anem a l’acusació de masclisme. A mi no em sembla de cap manera masclista que un home o una dona n’agafi un altre o una altra per l’espatlla. Però és que, tal com està fet el dibuix, sembla que el policia, més que agafar-la fraternalment, se l’endugui detinguda. No és que l’agafi. És que sembla que l’escanyi. I si aquesta no era la intenció de la dibuixant, vol dir que potser no és una dibuixant especialment dotada. Jo no veuria problema en el fet que ell l’agafi a ella per damunt de l’espatlla si –i em sembla important– ella també l’agafés a ell, per exemple per la cintura, com solen agafar-se les parelles, depenent de l’alçada de cadascú. Ella està rígida. No se li veuen les mans. Per tant, el que suggereix el dibuix és un abús –no dubto que involuntari– de poder.
De tota manera, el lema "Somos equipo" tampoc és el més ben pensat del món. Resulta un pèl cínic, si penses que el Ministerio del Interior va aprovar la pujada de sou de policies i guàrdia civils, saltant-se, d’aquesta manera, la pròpia restricció de despesa que havia aprovat ell mateix. Vull dir que el poli cobrarà més a partir d’ara. I em fa l’efecte que ella, no.
