06/05/2020

La son i l’insomni

2 min

Que el govern de Pedro Sánchez fes rodes de premsa amb militars per força ha d’agradar més a Inés Arrimadas que a Pablo Iglesias. L’eslògan “este virus lo paramos unidos” sembla ideat per Albert Rivera i Marta Sánchez. Aprofitar la pandèmia per arrabassar competències “regionals” sembla més del gust del partit taronja que del partit morat, de manera que no se sap si aquesta nit Pedro Sánchez tindrà més son o més insomni amb el suport de Ciutadans i el no dels independentistes catalans.

Ara que ja no viu a Catalunya, Inés Arrimadas no ha tornat a dir que “és catalana”, com deia quan vivia amb nosaltres. I curiosament, no diu, ara que viu a Madrid, que “és madrilenya”. Amb això vull dir que, com a excatalana, o com a catalana latent, no deu sentir la necessitat d’exigir-li al govern central tots els diners que necessitem (cap almoina) i que ara ens caldria que retornessin amb urgència.

A Catalunya hi ha molts autònoms i petites empreses. En altres zones espanyoles, com per exemple Castella, hi ha molts més funcionaris. A Catalunya hi ha molt de turisme. Això vol dir que hi ha molts restaurants, petites botigues de souvenirs, taxistes, guies, talladors de pernil, actors, cantants o ballarins que en viuen. Quan les coses no són excepcionals, aportem una part molt important del producte interior brut a l'Estat. Només cal calcular les quotes d’autònom que surten de Catalunya (caríssimes). Però ara, que molts no poden treballar, que no saben si ho podran tornar a fer, ens cal molta ajuda més enllà d’aquest eslògan tan enrotllat. Som asimètrics quan ens toca pagar i no som asimètrics quan ens toca rebre. I ens trobem, un cop més, esperant una almoina que no ho hauria de ser. Al nostre costat, el PNB, des de molt més enllà, negocia amb Pedro Sánchez la tranquil·litat de saber que al País Basc el gruix dels diners ja hi és. Quan la qüestió econòmica és vital és quan t’adones de la importància del quilòmetre zero i de la microgestió.