Sonoritat i sororitat

Oi que les diputades del PSOE se n’haurien burlat igualment si fos un home?

Ahir va haver-hi certa befa a causa de la diputada de Cs Marta Martín, que llegia un text al Congrés de Diputats sense comprendre el que deia. Parlant sobre mares de lloguer, va dir: “Por tanto yo les pido a ustedes que tengan sonoridad”. I, esclar, demanar 'sonoritat' no té gaire sentit, excepte si estàs parlant de posar-li música al fetus. En realitat, com era fàcil de deduir, el que li havien escrit era 'sororidad'. I com que pronunciava molt i molt bé aquesta paraula errònia, 'sonoridad', suposo que l'hi havien posat entre cometes o en majúscula precisament perquè la remarqués. 'Sororitat' és aquest neologisme que es contraposa a fraternitat. Fraternitat: solidaritat entre 'germans', entenent 'germans' com a membres d’una tribu. Sororitat: fraternitat entre 'germanes'. De 'frater' i 'soror'.

Després de les burles, van venir les defenses. I entre elles, aquesta de Patricia Reyes, també diputada, que tradueixo (per no cansar amb la cursiva): “Així exerceix el @PSOE el feminisme, iniciant una campanya d'assetjament a les xarxes contra una altra dona. Una diputada de Cs, que simplement s’equivoca en la pronúncia. Està bé pronunciar correctament la paraula 'sororitat', però valdria més que l’exercíssiu, companyes socialistes”.

Diria que no és cert que s’equivoqui en la pronúncia. Si hagués estat així, s’hauria corregit. En veure el vídeo s’entén que potser no coneix la paraula original i que no es qüestiona l’absurd que està dient. Però burlar-se d’això no és poc feminista per part de les diputades del PSOE. Ficar-se amb el que fa una dona no ha de ser considerat automàticament masclista. ¿Oi que les diputades del PSOE se n’haurien burlat igualment si fos un home? ¿Oi que ningú ho hauria considerat 'feminazi'? Les dones tenim dret a equivocar-nos de la mateixa manera que els homes. Tenim dret a ser tan ignorants com ells. L’altre dia va passar el mateix amb el diputat Gabriel Rufián. Una diputada es va queixar del to que feia, que havia considerat “patriarcal”, només perquè es dirigia a ella (amb el to de sempre). No ens va bé, diria, aquesta banalització excusona del masclisme. Aviam si ara no ens podrem enfotre de la Merkel. I un rave. Vull dir, i una figa.

Etiquetes

Més continguts de