Els “teatreros”

Dimecres al vespre vaig anar a veure una funció de l’obra que les T de Teatre (juntament amb l’Ernest Villegas i el David Bagés) amb el David Selvas de dire, i els Dagoll Dagom de productors, feien d’uns contes meus. Va ser un assaig ple de tristesa, tot i les rialles que se’ns escapaven als del públic. L'obra s’ha d’estrenar el 21 de març al Poliorama, però s’estrenarà? De moment la preestrena d’aquest dijous, a Rubí, s’ha cancel·lat. L’Ernest Villegas em va explicar que la seva dona, actriu, havia estrenat al Lliure dimecres i que aquest dijous ja no feien funció.

De cap manera, sisplau, us prengueu això que us explico com una frivolitat, una rebequeria, una contrarietat personal. Vull que vegeu l’obra, esclar, però es tracta d’una altra cosa. Les formigues podran fer teletreball, però les cigales no, perquè ens necessiten allà baix, a les butaques. Dimecres veia el munt de gent que hi ha treballat, no pas a sou, sinó esperant que –si s’omple el teatre– podrien cobrar el percentatge de la taquilla acordat. El músic, el coreògraf, l’ajudant del director, la figurinista, l’attrezzista, la de premsa, la productora, el de les llums... Una temporada al teatre provoca els vostres riures i la vostra alegria, però també paga el supermercat de tots ells.

Haurem de posposar-ho tot. És l'única solució. Si cal celebrarem el Sant Jordi el 15 d’agost, i veurem les obres previstes per al març potser al juny i, per tant, les del juny l’any que ve. Farem les presentacions de llibres, les òperes i els festivals de música quan tot hagi passat. I si tanquem els teatres i els espectacles de futbol i les escoles, no té cap sentit que no tanquem Rodalies, els busos i el metro i els centres comercials. Aturem-nos durant un mes, si cal. Però del tot. I aviat, espero, Carme, Marta, Àgata, Màmen, Dani, Davids, Ernest, Andreu, Anna-Rosa.... hi tornarem. I plorarem, però de riure. Aquesta abraçada (telemàtica) que us envio és, en realitat, per a tots els de la vostra professió: els “teatreros”.