Els teus adversaris a la presó

EscriptoraT’he sentit avui al Parlament i creu-me que voldria saber si això tan bèstia que dius en públic ho dius també en privat. Si ho penses. Voldria parlar-ho amb tu davant d’una copa, si no et faig gaire fàstic, perquè estic segura que podríem acabar entenent-nos com a persones, sense consignes de partit dictades al mòbil; com a persones que volen el bé comú, no només l’individual. Sempre dic -i no em cansaré de repetir-ho- que els que tenim fills ens trastoquem una mica en el bon sentit, perquè de veritat, de veritat, volem un món just per a ells. Això et fa una mica bona persona, diria.

Mira. Suïssa diu que no extradeix Anna Gabriel, “perseguida per delictes polítics”. El New York Times recorda que Carles Puigdemont no va fer servir mai la violència. John Carlin diu que “el que hauria de ser a la presó és el jutge Llarena” i que mentre que a Espanya un raper va a la presó per les lletres que va escriure als divuit anys, al seu país “el raper més famós canta que s’ha de cremar Theresa May”. L’ex primer ministre d’Escòcia demana que ningú calli davant la repressió a Catalunya. Hi ha juristes que adverteixen que l’euroordre és un frau de llei. Però mentre això passa, al Parlament tu justifiques la presó dels teus adversaris polítics. La presó de la Carme Forcadell i la Dolors Bassa, permet-me que parli primer d’elles dues. I la d’en Raül Romeva, en Josep Rull, en Jordi Turull. I, esclar, els que ja hi són de fa temps. En Junqueras i en Forn. I els Jordis. No sé si els coneixies. No entenc per quina raó justifiques aquesta presó. I no és pas d’humanitat que voldria parlar amb tu, sinó de justícia. Però cada cop que us veig, amb el posat tan enfadat, entenc que sou en un carreró sense sortida, que el vostre precipici no és al davant sinó al darrere, i que no podeu fer marxa enrere, mai podreu, per no destruir-vos.