TOVALLONS NEGRES

Els travessers dels pals

Es pot tenir ànima de país o es pot tenir ànima d’imperi

Escolta aquí l'article llegit d'Empar Moliner

En aquestes eleccions espanyoles, atípiques, com seran atípiques totes les eleccions per als catalans, a partir d’ara, hi concorren quatre partits sobiranistes. Esquerra i el PDECat (amb els candidats en presó preventiva acusats de rebel·lió), que són independentistes, i En Comú Podem i el Front Republicà, que són sobiranistes. Aquests quatre candidats, Junqueras, Sànchez, Asens i Fachin, així com els seus votants, consideren que Catalunya és un subjecte polític amb dret a decidir i que, per tant, ha de poder votar el seu futur polític. També consideren injusta la presó preventiva i la farsa del judici, emplatada pel jutge Llarena i els seus 'íbex'.

Els escolto a tots. Tots pregunten què faran els altres (els seus rivals) a Madrid. No s’hi pot fer gaire cosa, a Madrid, i els electors ja ho sabem. Preguntar i exigir als altres que diguin què faran pot fer que, momentàniament, puguis ser tu el que no ho explica. Però, de moment, els electors (els electors d’aquests quatre partits, diria) volem que Catalunya es tenyeixi d’un altre color que el d’Espanya. Volem que els del 155 vegin que som una majoria consolidada i que cal pactar amb nosaltres o perdre petits i grans càrrecs. Que en serem més, que no ens sufocaran tancant TV3 i parlant d’"odio".

Es pot tenir ànima de país o es pot tenir ànima d’imperi, de la mateixa manera que es pot tenir ànima de pare o es pot tenir ànima de patriarca. Els romans, quan conquerien territoris, no aspiraven que els súbdits els “estimessin”. En tenien prou que paguessin els impostos i que estiguessin tranquils. Les crucifixions servien per a això. Per dir: “tranquil·litzeu-vos”. Els pals travessers sempre estaven bastits a la muntanya. Ho explica molt bé precisament Tàcit (que és el nom fals del policia que va declarar durant el judici de l’1 d’Octubre i que va mentir). No aspiro que m’estimis. Només que em tinguis basarda. El que passa és que amb gent a la presó i l’exili, la por és irrellevant i el que vols és riure't dels que et sotmeten.

Més continguts de