Publicitat
Publicitat

TOVALLONSNEGRES

Val més no fer soroll

Tots nosaltres, en sentir aquesta notícia de l’imam amb la policia espanyola, ens hem fet preguntes

Sabem ara que el cervell dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils “tenia tractes” amb la policia espanyola. No sabem des de quan els tenia, no sabem amb quins responsables els tenia. I no ho sabrem mai, perquè el director del CNI “compareixerà” a porta tancada. És un altre secret d’estat.

Si us hi fixeu, d’aquests atemptats terroristes de Catalunya se n’ha parlat molt poc, després de la manifestació on va aparèixer el rei Felip VI (i va ser escridassat). No hem parlat amb les víctimes. No sabem com es diuen, ni on viuen. Ningú ha anat a preguntar als pares d’aquell nen petit que va morir com estan. No sabem res dels familiars, dels amics dels morts. No hem vist cap cerimònia als seus països, ni cap declaració oficial dels seus caps d’estat. Cap ambaixador dient si estan bé o malament, cap recordatori, cap foto, cap entrevista en cap tele o en cap diari. Cap notícia sobre si els supervivents ja estan curats i poden tornar a treballar o anar a l’escola. És normal? No ho és si els comparem amb altres atemptats terroristes. Quim Forn, el conseller d’Interior, és a la presó. El major Trapero, responsable dels Mossos, degradat en una oficina. És com si no hi fossin, doncs.

Tots nosaltres, en sentir aquesta notícia de l’imam amb la policia espanyola, ens hem fet preguntes. Són temps tenebrosos: uns rapers entraran a la presó per haver cantat contra els reis d’Espanya (cosa que em fa pensar en l’autor de la cançó El preso número 9, que justifica la violència de gènere sense que passi res). Vull dir que ara, després de la presó dels Jordis per “ al zamiento tumultuario” i després d’aquesta presó als rapers per “enaltiment del terrorisme”, tots ens autocensurem en escriure, perquè tenim por. No escriuré les preguntes que em faig. Sé que algú més se les fa. I potser, veient com un fotògraf de premsa, l’altre dia, insultava les conselleres sortint de la presó, entenc que hi ha patriotes que se les fan, com jo, i que potser ja se les han contestat.

Riure, malgrat tot

Etiquetes

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT