TOVALLONS NEGRES

Vida de gat

El gat va resultar ser simpàtic com ell sol. Adorava mamar el pijama de la mare de la família

La filla de la família menjava un Sandy Pop quan es van trobar el gat bebè en aquell càmping. Pensant-se que era una gata, en honor al gelat, va batejar-lo com a Sandy. La bestiola va anar creixent i, al cap de mig any, una amiga els va dir que aquella gata “tenia ouets” i que no era una gata, sinó que era un gat. Llavors, la Sandy va passar a anomenar-se Sandío, que era un nom que feia morir de riure la mare de la família. L’alegre i fotografiat Sandío va ser atropellat per un cotxe i va ser enterrat entre plors unànimes. Va ser substituït per un altre gat bebè, negre com el carbó, que la filla de la família va determinar, aquest cop, que era mascle, mascle. Va anomenar-lo Bruce Wayne, en honor a Batman, un nom suggerit pel pare de la família. La noia va declarar: “Una altra cosa no, però el papa és boníssim posant noms”.

El gat va resultar ser simpàtic com ell sol. Adorava mamar el pijama de la mare de la família, que era pelut, tenia sempre molta gana i demanava menjar tothora. Es duia bé amb el gos de la casa, el sofert Goku, també negre. Sortia i entrava, però no s’atrevia a marxar gaire enllà. A l’hora d’esmorzar, sempre hi era. Però vet aquí que ahir el gat va desaparèixer tota la nit. Va arribar a l’hora d’esmorzar i semblava un altre. No demanava pinso, com sempre, ni saltava i botava, ni miolava. S’estava quiet, gravíssim, com una esfinx en una cadira de vímet. Els tres membres humans de la família van comprendre què havia passat. El gat acabava de tenir la primera experiència sexual. Tot en ell era diferent. No es podia dir que estigués trist, com diuen que estan els animals postcoitum, però juganer no n’estava. Potser ja no tornaria a mamar el pijama, potser ja no tornaria a miolar per demanar menjar, de cop el menjar ja no era el més important. El pobre gos, capat, era l’únic que no ho podia entendre, allò que estava passant i tant meravellava els tres humans.