15/04/2020

Vull ser andorrana

2 min

Els andorrans permetran que hom pugui sortir al carrer a fer esport, per torns i amb condicions raonables, durant el confinament, que vol dir que un Mariano Rajoy d’allà podria sortir a caminar una mica ràpid com es veu que fa, sense que el gravessin els veïns diligents. “Oh, és que si tots hi anéssim...”, et diu la senyora Pona. Però és que no hi aniríem tots. No hi hem anat mai tots. Hi ha gent que no ho troba divertit, això de sortir. “Oh, és que la carretera de les Aigües s’ompliria...!”, et diu en Romaguera. Doncs ja faríem torns, ja mantindríem la distància de seguretat, com al metro. “Oh, és que anar en metro és una necessitat i anar a córrer no”, et diu en Gatius. Llavors, no és que córrer contagiï més que anar a treballar, és que hem d’evitar córrer perquè no és una necessitat. El virus, això sí que no ho entén. Ahir vaig veure una parella amb un (sol) gos increpant un Rajoy que caminava ràpid pel seu costat. Anar a comprar patates fregides encomana igual que anar a comprar pa i el pa és tan superflu com les patates fregides. Comprenc molt bé que els senyors Rajoys, pícaros espanyols, facin com sempre han fet, i no comprenc de cap manera que se’ns impedeixi treure nens a fer quatre passes. “Oh, és que els nens ho toquen tot!”, et diuen la senyora Pona, en Romaguera i en Gatius. Molt bé, doncs ja els obligarem a no tocar res. Arriba la calor, no tothom té aire condicionat, ni una pressió prou baixa com per suportar-ho. Si ens diuen que podem sortir a córrer deu minuts a les quatre de la matinada sortirem a córrer deu minuts a les quatre de la matinada. Sempre havia sospitat que ser andorrà tenia avantatges, ho intuïa quan veia que els artistes s’hi empadronaven. Ara entenc que no és només per tenir a prop la Cava Benito.

stats