L’enginyer Orbán

Carme Colomina

REGLES. Darrere de la disbauxa del carnaval populista, hi ha mètode, ideologia, estrategs de la comunicació i grans experts en dades al servei dels Farage, Le Pen, Salvini o Orbán. Són el que l’assagista Giuliano da Empoli anomena en el seu últim llibre “els enginyers del caos”. Líders i estratègies que estan canviant les regles del joc polític. Sistemes corruptes i entramats de poder que creixen a l’ombra de la impunitat judicial i el finançament europeu.

La corrupció en la utilització dels fons comunitaris ha esquitxat bona part de la classe política dels països de l’est d’Europa. El primer ministre txec, el populista liberal Andrej Babis, s’arrisca a una pena d’entre cinc i deu anys de presó. Babis és la segona fortuna més gran del país però es va beneficiar d’una ajuda europea de dos milions d’euros per a petites i mitjanes empreses que va destinar a un gran projecte hoteler del seu conglomerat empresarial. El gendre del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, està acusat d’haver utilitzat els fons estructurals europeus. De fet, l’Oficina Antifrau Europea (OLAF) ha denunciat un “sistema de frau organitzat” a Hongria, que beneficia el cercle més pròxim d’Orbán. També s’investiga el totpoderós líder del Partit Socialdemòcrata romanès, Liviu Dragnea, per malversació de fons públics.

PROPAGANDA. L’ombra d’Orbán es fa més i més llarga. El líder del Fidesz ha construït un entramat de poder cada cop més fort, amb més recursos i més tentacles. L’ideari del primer ministre hongarès és ja transnacional. Ara, a més, una nova agència de notícies, amb seu a Londres, s’encarrega d’informar al món de l’actualitat dels països del Visegrad (Hongria, Polònia, la República Txeca i Eslovàquia) des d’una òptica ultraconservadora i euroescèptica. Es tracta de crear narrativa. D’imposar una agenda mediàtica amb una visió molt concreta, sobretot en temes d’immigració, de seguretat, de família i de la cultura cristiana. És una nova eina de propaganda transnacional que entre els seus principals accionistes compta amb un antic assessor d’Orbán i amb la fundació que controla la major part de mitjans hongaresos afins al Fidesz.

Europa s’omple d’aspirants a Orbán. Líders polítics amb vocació de dominar els instruments del control democràtic. L’últim és el vicecanceller austríac i líder de l’extrema dreta, Heinz-Christian Strache, que ha hagut de dimitir del govern per l’escàndol d’una gravació amb càmera oculta en què pretenia acceptar finançament rus per al seu partit. En la conversa trampa enregistrada en un hotel de luxe a Eivissa, Strache confessa que vol “construir un paisatge mediàtic similar al d’Orbán” i, per això, es mostra disposat a facilitar la compra del principal tabloide austríac, a canvi que el rotatiu ajudi el seu partit en la campanya electoral.

LIDERATGE. Ja ho va dir Donald Trump en la trobada que va mantenir amb Orbán a la Casa Blanca fa una setmana: el primer ministre hongarès és “un home respectat” que ha fet “una feina magnífica”. Tremendous, Orbán. De fet, Steve Bannon, l’antic assessor del president dels Estats Units, va descriure una vegada el líder hongarès com el “Trump abans de Trump”. Admiració il·liberal. Suport transatlàntic a la nova aliança euroescèptica que vol reformar la Unió Europea. Un “terratrèmol sobiranista”, com l’imaginen al Despatx Oval, amb molts pols i uns quants líders: Orbán, Salvini, Le Pen o Farage. Són l’Europa anti-Brussel·les. L’altra Europa. La de l’enginyer Orbán. Ell va marcar el camí, no des dels extrems de la política europea sinó des del cor de la gran família democristiana que lidera Angela Merkel.

Més continguts de