Si una enquesta cau enmig del bosc, ¿segueix fent soroll?
BarcelonaSi un arbre cau enmig del bosc, sense ningú a quilòmetres a la rodona, ¿segueix fent soroll? La resposta intuïtiva és que sí, esclar, però es podria argumentar que, atès que la fressa només és la interpretació que fem els animals de les ones d’una determinada freqüència, si no hi ha ningú per recollir-ho, no hi ha so pròpiament dit. De manera anàloga, ¿hi ha efecte Illa si no hi ha cap diari per pregonar-lo? El Periódico ha publicat en dos dies una enquesta molt favorable al socialista: líder més ben valorat, president favorit fins i tot per als votants del PP o dels comuns, guanyador de les eleccions, amb possibilitat de formar Govern... el pack complet. A més, l’editorial no amaga la simpatia per aquesta opció de sumar PSC, ERC i comuns. Parla de “superar” els blocs tradicionals, per exemple, i ja se sap que se supera una cosa negativa, ja sigui una crisi, una ruptura o una malaltia.
La demoscòpia als mitjans se sol ajustar a les respectives línies editorials, i això alimenta la sospita que les enquestes no busquen detectar una realitat sinó imposar-la per la via de fixar una narrativa determinada. Vox no hauria passat d’anècdota si una sèrie de mitjans no haguessin preparat amb molta cura la normalització de les seves idees i, sobretot, si no s'hagués alimentat a cop d’enquestes el momentum del partit i la noció que el vot per als ultradretans podia servir per a alguna cosa: quasi ningú vol apostar per cavall perdedor. Només cal veure, de fet, les expectatives electorals de Ciutadans. ¿Tant ha canviat la societat en quatre anys? ¿O és l’abandonament per part dels mitjans el que està residualitzant els taronges a còpia de traslladar la noció de vot útil contra l’independentisme a altres sigles?
