Enterrar un ‘royal’ no és pas fàcil
Més de 110.000 britànics s’han queixat a la BBC arran de la seva cobertura de la mort del príncep Felip, tal com explicava ahir Mònica Planas en aquest mateix espai. La majoria es queixaven perquè la corporació va interrompre la programació de tots els canals per oferir la notícia (i tots els continguts preenregistrats que tenien a la nevera, com pertoca a qualsevol celebritat quasi centenària). L’allau de protestes va ser tan bèstia que van posar un formulari especial per poder-les tractar i computar més àgilment. I, esclar, els més monàrquics van protestar al seu torn per les facilitats que donava la BBC per protestar, així que, al cap d’un parell de dies, el formulari va desaparèixer. També n’hi va haver que van criticar que no tots els presentadors anessin de negre luctuós.
En tot cas, el gruix de les crítiques versava sobre l’excés de cobertura. Hi ha una sèrie de mecanismes que, a partir de cert llindar, disparen un ítem informatiu a la cobejada categoria de global. Són com els ingredients de la coca-cola. Els podem intuir, però costen de reproduir al laboratori.
En el cas concret del príncep Felip, la cobertura hauria estat menor si hagués mort als 80 anys, per exemple. O si la reina hagués mort primer. O si Netflix no hagués filmat Therown. Els camins de l’audiència poden dependre de qüestions tan primes. I la polarització també hi juga un paper: hi ha una cultura de la queixa, amb tot el que té d’arma de doble tall. La capacitat de criticar, sí, però també la temptació de caure en la cultura de la cancel·lació. En tot cas, tal com deia Planas, la BBC enterra bé.
I ho fa per la capacitat que té la BBC d’entomar una certa dissidència. De fer públic que 110.000 dels ciutadans que la paguen consideren que no n’hi havia per tant. Que no tots són monàrquics i tenien dret, per exemple, a sentir una mica de música o veure una sèrie. O de respondre a les crítiques per haver donat veu al príncep Andreu, que calla de manera inadmissible davant dels mitjans sobre la relació que va tenir amb el lamentable i criminal proxeneta de menors Jeffrey Epstein.
A partir d’aquest diagnòstic compartit amb la meva companya de columna, em permeto anar una passa més enllà. Què farà Televisió Espanyola quan toqui narrar l’òbit de l’emèrit? ¿Sabrà oferir-ne un retrat complex o es quedarà només amb la versió lluent del-salvador-del-23-F? Si part de l’audiència protesta, ¿ho consignarà al seu programa de defensa de l’espectador? ¿Deixarà que La 2 segueixi la seva programació habitual o la colonitzarà per imposar un dol que potser (vaja, segur) no tothom comparteix?
La cintura democràtica del Regne Unit, expressada en la BBC (que malgrat tot és royalista ), es demostra en casos com aquest.
