Els esbarts, difusors de la dansa tradicional

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsL’aparició dels esbarts a Catalunya va estretament lligada amb la història i l’evolució de la sardana. Cap a l’any 1904, a totes les entitats catalanistes hi havia sardanes amb piano i ballets. Aquest clima va propiciar la formació dels esbarts, grups o associacions privades dedicades al conreu i a la difusió de la dansa tradicional catalana. El més antic va ser creat l’any 1907 per Aureli Capmany i Joan Rigall. Posteriorment cada un d’ells va promoure un tipus diferent d’esbart: mentre Capmany va difondre l’aspecte i la vestimenta rural, Rigall va donar més importància al vestit i a la gesticulació d’aspecte de saló. La guerra va representar la interrupció de l’activitat d’aquests grups; cap a l’any 1945 Manuel Cubeles va fundar l’Esbart Verdaguer introduint una revolució en el concepte que fins aleshores havia dominat: es donava una importància cabdal a l’aspecte escenogràfic. En aquelles dates existien a Catalunya mitja dotzena d’esbarts. Actualment els esbarts segueixen encara en diferents variants la modalitat introduïda per Cubeles, bé destacant-ne l’aspecte artístic bé la possible veritat folklòrica. La floració d’aquests grups artístics després de la guerra va ser afavorida en gran part pel gran arrelament de la sardana. L’Obra del Ballet Popular, constituïda l’any 1950, ha dut a terme una notable tasca de preservació i de divulgació del folklore català coordinant les entitats i agrupacions que s’hi dediquen.