Francesc Vilà
13/06/2012

Tot esperant l'empresa social

3 min
Tot esperant l'empresa social

El treball protegit no gaudeix de bona salut. Sabem que el treball és més que un dret: és una activitat humana que omple i connecta. Les persones fràgils solen trobar en el treball protegit bones raons per desenvolupar les seves vides amb dignitat, però ara moltes estan a punt de perdre l'ocupació, i d'altres de no merèixer-la. ¡Això no pot ser! El catalanisme, quan reflexiona sobre l'equitat, sap la importància del treball per a tothom. Per això ja la Mancomunitat va posar tant d'esforç en la creació de l'Escola del Treball. El treball ajuda a fer que les persones pugin al tren social i funcionin a la vida.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A la Transició democràtica homenots tan distints i a la vegada tan semblants com en Ramon Trias Fargas i en Miguel Núñez es van entendre i van fer un pas de gegant. L'un liberal i l'altre eurocomunista, van impulsar la llei d'integració social del minusvàlid, més familiarment coneguda com la LISMI. Aquests dos homes de caràcter no estaven sols en la gesta. Sentien el suport de la societat civil i dels ulls penetrants de l'abat Cassià Maria Just. Aquells ulls plens de curiositat esperonaven la seva conversa.

¿De què podien parlar aquests tres homes? ¿De gestió? ¿De management de les organitzacions laborals? Parlaven de la imatge de l'Home en l'estat del benestar i de com es podia fer que aquesta imatge no fos excloent, que fos reflex de tots el homes i les dones d'una societat moderna, integradora, amb polítiques socials justes.

A finals dels anys setanta la il·lusió desbordava. Moltes coses no podien esperar més i es van aconseguir. Es va posar al servei de les empreses d'aquella època un bon instrument legal, consensuat al Congrés de Madrid, per a contractar feina i serveis en uns centres especials de treball que oferien mà d'obra protegida. Des d'aleshores, el treball, la fragilitat de les persones i la discapacitat de la societat han fet un llarg tomb per la vida, del qual potser els pares de la LISMI no se'n sabrien avenir.

És cert que estem en una situació social i econòmica molt delicada, però també és ben cert que no podem quedar-nos de braços plegats sense pensar com posar la LISMI al dia. Ara tenim al nostre favor l'ajut inestimable de la responsabilitat social de l'administració, la de les empreses i la força del tercer sector. L'acció social té un punt de partida nou: la relació activa entre les parts deixa enrere la figura de l'estat que guaria, protegia i prestava serveis a un usuari passiu, depenent i principalment receptor.

Ens cal dissenyar un nou marc per a l'emprenedoria social. L'objectiu principal és crear les condicions legals i comunitàries perquè l'empresa social sigui una feliç realitat i que Catalunya, de nou, faci un pas endavant. No val la pena discutir les raons per les quals l'estat central mostra tan gegantina insensibilitat. El diàleg sobre la necessitat i l'eficàcia social, la participació, l'activitat econòmica i el lucre ha de moure l'administració, el tercer sector, les empreses mercantils i els col·lectius de discapacitats.

És més, ja no podem acontentar-nos de donar ocupació de baixa qualitat o tenir Centres Especials de Treball poc competitius. Cal que pensem en la nova Escola del Treball, en els Centres d'Alternança entre Formació i Treball que impulsa la llei d'educació de Catalunya, perquè el treballador protegit, juntament amb el jove que busca la segona oportunitat, pugui habilitar i capacitar la seva força de treball. Aquesta escola del treball, a més, pot impartir coneixement, donar suport i ensenyar bona governança a les diverses figures jurídiques, de cooperació i de negoci que donen forma a l'empresa social. Una empresa que ha de saber compaginar competitivitat i sostenibilitat i que, sobretot, ha de representar els valors de manera ferma.

De feina no en falta. La cosa no acaba aquí. Tant a les patronals i els sindicats com a les entitats del tercer sector els cal trobar espais de confiança per generar un nou moviment d'emprenedoria social cosit al territori i atent al mercat.

Els Trias, els Núñez, en Cassià, esperen el relleu, ara per pensar la nova imatge de l'Home de la Civilització del Coneixement. Un Home a la vegada més fràgil però també més actiu i que vol treballar, perquè sap que el treball és alguna cosa més que un càstig diví. És una oportunitat per conquerir l'autonomia personal i per poder discutir amb l'encarregat la feina ben feta o amb el company aficionat del Madrid l'última d'en Mourinho. ¡Tant se val, la feina té aquestes coses! De fet, en Miguel Núñez, un català apassionat, va néixer a Madrid.

stats