Quan esperem...?
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsQuan l’enemic jau, és l’hora de preparar-se, puix al rompre el foc tot ha d’estar a punt per a la lluita; mal soldat aquell que en l’acte d’envestir no té carregada l’arma. Fa temps que tenim treva; fa temps que els governs, enfeinats en apedaçar, en tapar forats en aqueix casalot mig enrunat que anomenem Espanya, no tenen una hora, una hora tan sols, per a tirar endavant l’obra ja segles començada de la unificació [del dret]. [...] És ara que devem unir-nos tots los que venerem lo dret català, per a preparar la lluita i tenir més probable la victòria. Com més aviat estiguem disposats a rebre l’envestida de l’unitarisme, millor, més de pressa havem de provocar-la, perquè l’estat present del dret és insostenible, és una agonia lenta i vergonyant en les sales de jutjats i tribunals. Més que deixar-ho morir de consumpció, mancat de glòria, és preferible que mori bregant com pertoca a tot element robust i ben arrelat. ¿Qui sap?, potser com amb l’article 15 del Codi castellà [havia estat modificat per la pressió de la premsa catalanista], Catalunya fóra prou enèrgica per a fer prevaldre ses justíssimes aspiracions. Mes, encara que sucumbís, ja no hem de témer; la renaixença és un fet. Podran los legisladors esborrar de les lleis fins l´últim record de la personalitat de Catalunya, però Catalunya serà allí, a prop d’ells, en la realitat, dessota aquella caseta artificial, amb sa individualitat cada dia més definida i robusta, amb vida sempre creixent, amb consciència cada dia més clara de son valer, de sos drets, de sa missió en la història. [...] Una corporació digníssima, l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència, ha presentat al Govern una exposició demanant-li que la reforma del dret català se faci a Catalunya i per catalans. Bona és la demanda, llàstima que pequi d’innocent, de càndida; creure que el Govern, pel sol fet de demanar-li una cosa justa, s’afanyi a concedir-la és creure coses estranyes. [...] Per a obtenir resultats possibles s’imposa la unió, l’acció simultània de tot los elements sanitosos de Catalunya, i s’imposa, també, arrabassar no tan sols una bona reforma de nostre dret, sinó també altres reivindicacions sense les quals nostres lleis seran sempre desnaturalitzades. Precisa treballar de ferm per a aconseguir que es creï en la Universitat de Barcelona una càtedra obligatòria de Dret civil català; que jutges i magistrats de lo civil hagin d’ésser catalans o persones que, per sa llarga permanència a Catalunya, coneguen nostra legislació; que totes les causes civils sien fallades en última instància per una sala del Tribunal Suprem formada per jurisconsults catalans; que s’adopti, respecte de Catalunya, lo sistema de la legislació separada que emplea lo Parlament anglès respecte d’Irlanda, Escòcia i Principat de Gal·les. [...]
