PAREUMÀQUINES

L’esperpent de la caverna dient que negociar és un esperpent

LES FASES de negociació de governs i investidures són tedioses per als qui aspirem que la factualitat ocupi un lloc preeminent en el periodisme. Els partits tendeixen a esgotar els terminis perquè juguen amb les dates límit com a factor de pressió o resistència. Potser durant aquests dies, si se’m permet el cinisme, seria una deferència per al lector incloure les cròniques a les pàgines de cultura, subsecció d’arts escèniques.

Sánchez vol governar sol -sí, esclar, i jo també-, així que si cedeix finalment cadires al consell de ministres serà al límit de la data d’investidura -vivim en el chicken game polític perpetu- i imposant condicions. “Sánchez agita una reforma electoral davant la seva incapacitat per negociar”, escriu El Mundo en portada. “El president i Iglesias converteixen la negociació en un esperpent de missatges creuats i trucades”, segueixen al subtítol. Uau: una negociació amb missatges creuats i trucades. Cosa mai vista! A La Razón, el titular és “Bloqueig per al desbloqueig” i informen de com cada partit proposa una mesura diferent per assegurar que les investidures no es converteixen en un espectacle tan poc edificant. Al diari de Planeta se li ha de reconèixer un mèrit: escriure un editorial densíssim sobre el bloqueig inherent a la fragmentació del Parlament i la responsabilitat dels polítics per superar aquest efecte sense esmentar ni un sol cop Mariano Rajoy, que va haver de convocar eleccions quan al 2015 el PP no va ser capaç de pactar una majoria tot i haver resultat el partit més votat.

Per cert, quatre anys després, el que segueix dificultant la governabilitat a Espanya és exactament el mateix que aleshores: la qüestió catalana. Per si queda algun estrateg a la sala, ho dic.

Més continguts de