26/10/2011

Les esquerdes de la Unió Europea es fan més profundes

2 min

El món sencer tindrà avui els ulls posats en la cimera que celebraran a Brussel·les els caps d'estat i de govern dels països que un dia van decidir compartir l'euro com a moneda. Els resultats que en puguin sortir condicionaran l'evolució de l'economia europea i, segons els Estats Units, també de l'economia mundial. Però de les baralles prèvies a què assistim aquests dies n'emergeix un gran repte: aclarir el futur d'Europa com a projecte.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Grècia, amb una economia que només suposa un 2% de la del club, va evidenciar fins a quin punt l'edifici de l'euro s'havia construït sense fonaments: una unió fiscal i econòmica.

Ara parlem, però, d'una crisi encara més àmplia. Les solucions que costen tant d'abordar passen per reforçar el govern econòmic de la zona euro i la regulació comuna, per més cessions de sobirania. Aquesta via acaba de tensar la corda amb els països membres de la UE que no han volgut o no han pogut adoptar la moneda única, liderats pel Regne Unit i els països de l'Est.

La UE arriba tan dividida a la cimera que n'ha de celebrar dues: una amb els vint-i-set països que té i una altra amb els disset que han adoptat l'euro. Vol córrer els mínims riscos. Un fracàs de la doble cimera posaria Europa al caire de l'abisme. Però fins i tot si s'arriben a pactar decisions importants -com reforçar el fons de rescat per a països sobreendeutats, per evitar que el problema grec s'encomani a economies grans com la d'Itàlia o Espanya- no es resoldrà el dilema: saber cap on vol anar Europa.

L'esquerda actual fa pensar que el projecte europeu s'allunya de l'Europa de Maastricht, que tendeix a la unió política, tot i que preveu diferents velocitats. Els egoismes dels estats s'estan revelant més forts que el projecte comú. Tanmateix, tots els membres del club, d'una manera o altra, es necessiten. Val per a Alemanya i val per al Regne Unit. Europa potser serà diferent de com la imaginàvem, però en l'actual món global no hi ha solució sense Europa. Senzillament, seria pitjor.

stats