Una esquerra útil?

A Pablo Iglesias el perd la supèrbia i al PSOE intentar caminar sobre la corda fluixa de l'unitarisme que pretén ignorar que els dos milions d'independentistes catalans no desapareixeran

"De què serveix una esquerra que perd fins i tot quan guanya?", es preguntava en el discurs de la investidura Pedro Sánchez sense adonar-se que parlava també d'ell mateix. La sessió parlamentària on es va escenificar el fracàs de la negociació entre el PSOE i Unides Podem per intentar formar una coalició de govern va deixar en evidència la incapacitat de la política espanyola per al diàleg i el consens. En un ambient tens i amb apel·lacions contínues al respecte, Pablo Iglesias va cometre un error i un ridícul històrics que té dos mesos per intentar esmenar. El PSOE havia abandonat la seva idea de govern de cooperació i estava disposat a integrar alguns ministres liles, però Iglesias va apujar el preu fins a un límit inassumible per al PSOE, que li retreu inexperiència en la gestió. Iglesias no ha sabut veure que el fracàs de la formació de la coalició alleuja Pedro Sánchez a unes setmanes o mesos d'una sentència judicial que tornarà a canviar el clima polític i que pot facilitar un apropament entre el PSOE i la dreta constitucionalista en nom de la sacrosanta unitat d'Espanya. A Pablo Iglesias el perd la supèrbia i al PSOE intentar caminar sobre la corda fluixa de l'unitarisme que pretén ignorar que els dos milions d'independentistes catalans no desapareixeran. Sánchez vol cronificar la crisi per no afrontar una solució, però Catalunya continuarà sent el principal escull de la  governabilitat d'Espanya.

Més continguts de