Els estalvis i l'oportunitat d'invertir bé
Quan va esclatar la crisi financera el 2007, i quan va amplificar-se el setembre del 2008, els ciutadans vam aprendre, entre altres i nombroses lliçons, la importància de tenir una mínima cultura financera, la de llegir la lletra petita a l'hora de comprar un producte financer, la de fer valer el dret a poder exigir que se'ns n'exposin els beneficis, però també els eventuals riscos que assumim si el triem.
L'efecte pèndol de la crisi financera va fer moure els inversors -els ciutadans- de la recerca de la rendibilitat a la recerca de la seguretat. Tots els assessors coincidien: va triomfar de nou, després de molt temps, la renda fixa, el deute públic, la inversió estable i segura.
Però la superposició de la crisi del deute sense que s'hagi resolt encara la crisi financera ha fet caure el mite que la inversió més segura és la del deute públic i ens ha deixat sense el tradicional valor refugi: hem vist l'impagament parcial de Grècia i es tem un contagi a Espanya que esvalota els mercats.
L'inversor es mou en un marc global, incert i volàtil, i és normal que visqui aquesta fase amb un cert desconcert.
Però dit això, és cert que també estem en un moment ple d'oportunitats, en què els pagarés i els bons patriòtics de la Generalitat s'han convertit en els principals protagonistes per l'elevada rendibilitat que ofereixen, i en què la baixada dels preus dels immobles els posa també en el punt de mira. La muntanya russa de la borsa arrossega a la baixa les empreses, sense que aquest baix valor tingui a veure amb els seus fonaments, de manera que el recorregut potencial a l'alça és clar.
Les oportunitats dependran de les possibilitats de cadascú, però un dels valors que podríem aprendre del sotrac que hem viscut és la importància de diversificar la inversió dels estalvis en diferents llocs i també de pensar en la rendibilitat a llarg termini. És difícil no sentir-se temptat per l'oferta de rendibilitats elevades, però els duros a quatre pessetes no existeixen.
