La mà estesa de Navarro al Govern és oportuna
El nou primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Pere Navarro, va llançar ahir un missatge rellevant: davant la magnitud de la crisi, el PSC no es tancarà a col·laborar amb el Govern d'Artur Mas. L'oferta de mà estesa porta incorporada una condició: les polítiques anticrisi de l'executiu no s'han de basar només en retallades i mesures que "carreguin contra la classe treballadora i la classe mitjana".
Al Govern Mas no se li pot negar mà ferma a l'hora de pilotar el moment llarg i difícil que travessa l'economia, però, almenys fins ara, també és cert que ha centrat l'actuació en retallades i mesures que han afectat més els assalariats de rendes baixes i mitjanes que no pas les rendes altes. La segona fase de l'ajustament, anunciat el 22-N, comença actuar també sobre els ingressos, via taxes i copagament sanitari. El assessors del Govern, el Carec, aposten per mesures com apujar l'IVA, i també l'IRPF en les operacions en què hi hagi plusvàlues. I també aconsellen gravar amb una taxa a les transaccions financeres com volen Merkel i Sarkozy.
Els ciutadans tenen dret a esperar que tots els partits, governin o no, estiguin a l'altura, si més no en qüestions claus de país, pacte fiscal inclòs. El liderat correspon al partit del govern, però tots han de ser responsables. Un canvi en l'estil d'oposició seria molt benvingut. L'exemple límit del que no ha de passar va ser la negativa del PP a fer costat al pla d'ajust de Zapatero que probablement va allunyar-nos del rescat, malgrat que moltes de les mesures les havia estat reclamant el mateix Rajoy, en qui va pesar més la impaciència per anar a les urnes.
Rere la mà estesa de Navarro al Govern hi ha la necessitat que el PCS recuperi la centralitat després de desinflar-se a les urnes, i la presa de consciència que els vots perduts -a més d'anar a l'abstenció i a partits a la seva esquerra- també han anat a parar al PP. Però per tornar a ser una alternativa, ha de demostrar que té línies vermelles.
