24/01/2019

Ara sí, molt més tranquils

1 min

Per un moment vaig pensar que hi hauria un buit de poder, una insuportable manca de lideratge, una desorientació que portaria al caos. Per unes hores va semblar que el cabdill del taxi plegava. Però l’amenaça només va durar unes hores, igual que l’avís de plegar després de les violentes agressions a conductors de VTC fa una setmana. Aquell dissabte l’argument del líder del taxi era que fins i tot la seva mare l’havia renyat, però les bones intencions ja sabem que duren poc i tot continua a lloc. Finalment, després de sis dies de vaga salvatge, els taxis han tornat a la feina i els ciutadans han vist com l’important no era regular raonablement el mercat i garantir la competència a favor seu sinó desarticular el xantatge organitzat al carrer, que amenaçava amb una explosió de violència en qualsevol moment. Els taxistes han guanyat la batalla, però potser han perdut la guerra de la seva imatge en l’opinió pública, que finalment són els seus clients. Vistos els bons resultats a Barcelona, aquest dijous el taxi estava furiós a Madrid i els treballadors del metro tornaven a amenaçar amb sabotejar el Mobile per l’automatització dels combois i l’amiant. Les reclamacions laborals no és que siguin legítimes sinó que són imprescindibles i la reivindicació laboral després del tsunami de la crisi és més que justa. Tots els avenços socials s’han fet exercint el dret de vaga, però que sempre els mateixos prenguin per ostatge la ciutat té ben farts molts barcelonins.

stats