Carta a l'Isaac

Estimat Isaac,

M'explica la teva mare que aquests dies no entens per què marxa de casa agafant el primer tren i torna tan tard al vespre. De fet, tens raó que hi ha mares i pares que treballen massa. Però m'agradaria explicar-te com és d'important la feina que fa i per què la fa. Ella i les seves companyes, la gran majoria són senyores, cuiden persones grans que no poden viure soles ni amb els seus familiars, perquè no en saben prou per cuidar-les i treballen massa. A la residència, malgrat el panorama –perquè hi ha moltes persones grans que no estan bé–, s'encarrega de la seva salut, de fer que vagin nets i polits, prenguin la medicació, facin activitats per evitar que el cos i la memòria no se'ls rovellin més, mengin sa i no es preocupin per coses que no poden solucionar després d'haver-ne solucionat moltes durant totes les seves vides. La teva mare, com la cuinera, i altres companyes es carreguen de paciència quan els avis s'obliden del que acaben de fer, de dir, es posen tossuts o de mal humor. I saps què és el més important? Que ho fan amb alegria. La teva mare és infermera i cuida els avis en un moment molt difícil, gairebé tan difícil com la guerra que van viure de petits. Has de saber que 150 avis han mort ja en residències on el Covid-19 s'ha colat. Els avis són molt fràgils i viuen gràcies a les infermeres, els metges, les persones que netegen, gràcies a moltes dones com la teva mare. Pensa-hi a les vuit.