El nou "Whatever it takes"
Sembla que ha sonat el despertador i Europa i els EUA comencen a anunciar mesures per intentar evitar la recessió global que ens amenaça per l'efecte de la pandèmia del Covid-19. Ha sonat l'alarma veient com cau en picat l'economia enmig de la histèria dels mercats financers, i amb els ciutadans i les empreses veient com es precipiten a l'abisme quan encara estan traumatitzats pels efectes de l'última gran recessió. Tot i que encara estem asseguts sobre una muntanya de diners, l'aplicació de mesures d'estímul és imprescindible per evitar o per mitigar les gravíssimes conseqüències socials si l'economia agreuja el brusc fre actual i s'acaba aturant. Així ho han interpretat el mateix dia els EUA, la Gran Bretanya, França, Alemanya i Espanya.
Donald Trump ha rectificat la seva posició inicial de menystenir els estímuls i l'helicòpter monetari per anunciar un pla contundent que inclou l'enviament d'un xec de mil dòlars per adult nord-americà en dues setmanes. A França el ministre d'Economia no descarta les nacionalitzacions i a Espanya les mesures que parlen de 200.000 milions encara s'han de concretar. D'entrada hi haurà 17.000 milions d'origen pressupostari, que aniran a dèficit, 100.000 milions en avals i la resta els aportaran els bancs. Al darrere de les mesures hi ha el Banc Central Europeu, que haurà de dotar de liquiditat, i la UE, que haurà de flexibilitzar l'ortodòxia. Assistim a un nou "I'll do whatever it takes" (faré el que calgui) però sense la credibilitat de Draghi.
