L’OBSERVADORA

Judici a l’Estat

Judici a l'Estat

Finalment el Tribunal Suprem ha marcat la data d’inici del judici a l’independentisme, i el magma en què està atrapada la política catalana i espanyola ja té al davant algunes fites temporals que, malgrat tot, i sigui quina sigui la sentència, podran ajudar els empresonats a començar a dibuixar noves estratègies personals, i el país, a dibuixar-ne de polítiques. Dins d’un furgó de la Guàrdia Civil els 9 líders independentistes catalans eren traslladats divendres a presons de Madrid des d’un centre penitenciari de Catalunya i custodiats pels Mossos. Altra vegada, un trasllat, una cunda (de conducció) en l’argot de la presó, i l’obligació de tornar a començar en un centre penitenciari. Ara, però, amb un calendari i la perspectiva de tenir al davant l’oportunitat de defensar-se en un judici retransmès en directe.

El trasllat ha deixat en evidència la paradoxal posició del govern de la Generalitat i la seva impotència davant de l’actuació judicial de l’Estat. El president de la Generalitat, Quim Torra, es va reunir amb els presos, abans que els conduïssin cap a Madrid, en una trobada considerada “fortament emotiva” per alguns dels presents. Especialment, per la intensa abraçada, en silenci, de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la consellera Bassa, que fa mesos que van deixar de compartir la mateixa presó per motius familiars i han fet front soles a l’empresonament. Tampoc va passar desapercebut a ningú que Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull fessin el trasllat vestits amb camisa, americana i el pin de conseller a la solapa. De fet, els presos havien expressat abans la seva intenció de mostrar-se davant del tribunal amb “tota la dignitat intacta: personal i dels càrrecs”. El president Torra va mantenir l’emocionalitat en una declaració de to solemne al Palau de la Generalitat: “El judici canviarà per sempre el nostre país i la relació amb el Regne d’Espanya”. Quim Torra, seduït per la història, no estalvia sentits gestos públics, que deixen en evidència les limitacions de l’acció política i la distància del relat amb la realitat després de la declaració al Parlament del 27 d’octubre.

El judici que començarà el dia 12 serà un judici al Procés, però també ho serà a l’Estat. El focus estarà posat sobre la qualitat de la justícia, la política i la democràcia espanyoles. També quedarà en evidència la capacitat de la premsa de fer periodisme, anàlisi o propaganda. El tribunal sap que la seva sentència acabarà amb un recurs a la justícia europea i hauria de ser escrupolós i mantenir la unanimitat, la qual cosa pot afavorir una gradació a la baixa de les penes per aconseguir l’acord intern. No són pocs els experts que públicament denuncien la impossibilitat de provar la violència -per inexistent- que requereix la rebel·lió i apunten a sentenciar temptativa de sedició o un delicte de desobediència. El judici, amb la presència de cinc-cents testimonis, entre els quals hi haurà Rajoy, Sáenz de Santamaría, Montoro, Urkullu, Mas, Torrent i el major dels Mossos, es convertirà en el procés a la manca de resposta política a la demanda d’una gran majoria catalana des de Catalunya, i des de Madrid es posarà a prova el patriotisme espanyol més intolerant. El tribunal intenta impedir que el judici es converteixi en un debat polític, una intenció que contrastarà amb l’interès dels presos independentistes, que tenen, ara sí, l’oportunitat d’explicar-se, defensar-se i posar altaveu a la reivindicació de celebrar un referèndum d’autodeterminació.

Comença un judici històric, que obre una oportunitat a l’estat espanyol d’anar endavant, quedar empantanat o escoltar els cants de sirena de la reacció. És evident que la justícia no hi és per solucionar problemes que la política centrifuga, però a les seves mans hi té empitjorar o millorar la realitat.

Més continguts de