L’OBSERVADORA

Mar de fons

Ningú sap encara quin resultat tindran les aproximacions, però està clar que s’estan portant a la pràctica en escenaris molt diversos

ESTHER VERA
ESTHER VERA Directora de l'ARA

L’escuma que s’ha generat els últims dies al Parlament de Catalunya és tan aparatosa que els moviments de fons podrien passar desapercebuts i que no s’assenyalés prou clarament el canvi de rasant que s’està produint en la política espanyola i també en la política catalana. De manera paral·lela s’estan configurant aliances de centreesquerra a Madrid i a Barcelona que no se sap on portaran però que obren possibilitats al joc polític perquè trenquen els blocs establerts fins ara. Ningú sap encara quin resultat tindran les aproximacions, però està clar que s’estan portant a la pràctica en escenaris molt diversos.

PARLAMENT. A Catalunya, si sobrevolem els detalls i la retòrica de la gran bronca parlamentària de JxCat i ERC per l’estatus dels diputats empresonats o a l’exili, els dos grups han mostrat estratègies molt distants en la forma i en el fons. ERC ha prioritzat el funcionament parlamentari en la línia exercida des de l’inici de la legislatura per Roger Torrent, que a més de garantir que els vots es compten i es pot legislar, envia un missatge als socialistes i a Llarena. En canvi, JxCat ha posat per davant de qualsevol altra consideració la legítima denúncia de la intromissió de Llarena en l’activitat parlamentària. La decisió es va prendre amb l’acord de Puigdemont, però en molt bona mesura va ser fruit de la indignació i l’emotivitat que mou bona part dels seus diputats, algun dels quals parlava dijous de “catarsi”.

El fet és que la majoria parlamentària independentista que ja havia desaparegut amb la CUP durant la votació de la investidura de Jordi Turull va trencar-se encara més en les votacions de les resolucions del debat de política general. El Govern, malgrat la conjura de Torra i Aragonès de la setmana anterior, va perdre una desena de votacions i va aparèixer la crossa dels comuns en d’altres, com en la reprovació de Felip VI. Els comuns, o els seus col·legues de Podem, van aparèixer també en la primera línia política a Madrid.

MADRID. Pedro Sánchez no només flota sinó que el pacte pels pressupostos firmat amb Pablo Iglesias li dona oxigen. El govern Sánchez flota malgrat l’escàndol de tenir un ministre multat per la CNMV per haver utilitzat informació privilegiada per vendre accions d’Abengoa quan pertanyia al seu consell. El cas de Borrell, ministre d’Exteriors, ha estat recollit pels principals diaris internacionals, però a Espanya sembla una qüestió menor comparada amb les xafarderies sobre la ministra de Justícia. Sánchez és avui més fort per l’anunci d’un pressupost d’intencions pactat amb Podem, que és un gest inequívoc als que més han patit la pitjor crisi econòmica de les nostres vides. Es tracta de 5.000 milions per sortir de la dècada de la Gran Recessió amb mesures en neó com la pujada més gran del salari mínim en 40 anys (un 22%) fins als 900 euros, l’augment de les pensions (amb un cost superior als 1.000 milions), l’increment de despesa en ciència i educació (1.300), atur i dependència (850) i habitatge (600), i el repartiment responsable del permís de paternitat (increment de 300). El pressupost de moment és una declaració d’intencions polítiques i neix amb la debilitat d’un país amb un 15% d’atur, un deute públic al voltant del 100% i una fiscalitat més que millorable pel frau empresarial. Els ingressos previstos per la ministra d’Hisenda (5.678 milions) hauran de cobrir la despesa, però comportaran una forta pujada d’impostos sobre les rendes del treball.

El pressupost comptarà amb els vots de Podem i és probable que s’hi afegeixin els de Compromís i els grups canaris (156 diputats). Amb el PNB serien 161, però Sánchez necessitarà superar els 166 que sumen PP i Cs i, per tant, li resulta imprescindible un dels dos grups independentistes i l’abstenció de l’altre.

El mateix dia que s’aprovava l’acord la vicepresidenta Carmen Calvo -abans de reunir-se amb Elsa Artadi- se sumava als globus sonda sobre la millora de la situació dels presos polítics. Ja han parlat en la mateixa direcció la ministra Meritxell Batet, Josep Borrell (a la BBC, esclar) i Teresa Cunillera. Ara els ministres no només ja van a RAC1 sinó que parlen “d’excarceració preventiva”, encara que després es facin un embolic o directament menteixin sobre el referèndum escocès.

LLEDONERS. És l’olla a pressió de la política catalana, per on passen tots els interlocutors polítics, sindicals i empresarials. L’estratègia d’ERC es marca allà amb precisió i també la d’Òmnium. La Crida, JxCat i el PDECat experimenten, en canvi, moviments centrífugs en un estat d’agitació que es percep en un grup parlamentari tensionat a Barcelona i Madrid i amb els lideratges formalment ancorats en el legitimisme de les restitucions. Els contactes de tot l’espectre polític amb el PSOE són permanents. Els interlocutors busquen un camí de sortida abans que el judici torni a inflamar l’opinió pública a Catalunya o que un accident porti a la convocatòria d’eleccions en una Espanya sempre temptada per la reacció.

Més continguts de