L’APUNT

Què és el que no entenen?

Gràcies a una sentència equànime, serena i justa amb totes les parts, on no s’hi expressa opinió ni s’hi detecta mala fe o voluntat d’humiliar l’adversari polític de l’Estat, els dos milions de sobiranistes han decidit deixar-ho córrer. Era d’esperar. La lectura de la sentència d’un tribunal de reconeguda solvència tècnica i independència de criteri ha acabat amb el “ problema catalán ”. Hi ha ajudat la intervenció de Pedro Sánchez des de la magnanimitat de l’estadista que treballa des de la responsabilitat i amb mirada llarga per un futur comú en un Estat divers. ¿A l’Estat estan sorpresos? Potser esperaven que el sobiranisme s’autodissolgués i reconegués amb entusiasme pàtria i bandera espanyoles, però malgrat els esforços polítics i judicials de Marchena i Sánchez veuen amb estupefacció com milers de persones surten al carrer indignades per l’empresonament dels líders socials i polítics de l’independentisme, que passaran una llarga temporada a la presó, i protesten perquè el delicte de sedició es banalitza i es converteix en una arma contra qualsevol tipus de protesta cívica. L’Estat continua sense voler resoldre la qüestió i el Tsunami és avui al carrer liderant una multitud que es manté com la més pacífica de les protestes d’Europa. Ningú no pot dir que la situació l’agafa desprevingut i Grande-Marlaska busca el lideratge del Tsunami com Zoido buscava les urnes. Avui la resposta és al carrer i la distància és cada dia més gran.

Més continguts de