22/03/2017

La nova conspiració de la pólvora

1 min

Al Palau de Westminster hi ha passat de tot. Cada època ha tingut els seus eixelebrats, però la democràcia britànica es manté en peu. Un primer ministre, Spencer Perceval, hi va ser assassinat. Un grup de conspiradors catòlics que pretenien assassinar el rei protestant Jaume I va ser desarticulat quan es va descobrir la pólvora que havien amagat al soterrani i van ser jutjats per alta traïció, penjats i esquarterats. Els escàndols sexuals i el consum de drogues han omplert tota mena de columnes de crònica parlamentària i s’han llançat gasos lacrimògens i bosses de farina contra el primer ministre. Malgrat tot, qualsevol ciutadà pot fer cua cada dimecres per assistir a la sessió de control del govern. Quan arriba a la sala entapissada de verd com un tapís de crupier escolta l’intercanvi viu i cridaner dels diputats. L’oratòria fluida i el verb esmolat del millor parlamentarisme del món. La sala és petita, només hi ha lloc per a 427 dels 646 diputats i és molt habitual veure-hi parlamentaris drets. Abans de votar, l’speaker els fa sortir de la sala per comptar-los un per un quan ha quedat buida, vara en mà. El funcionament és anacrònic. A la Cambra dels Comuns hi domina el soroll i el color verd, i a la dels Lords, un vermell aristocràtic irreal. Westminster és la seu de la paraula, el debat, el consens, la contraposició d’idees apassionada. És una seu de la civilització europea i cap fanàtic no ha pogut amb ell. Tampoc ara els enemics dels valors democràtics, la tolerància i el diàleg se’n sortiran.

stats