Ser dona no és garantia

Ser dona no garanteix intel·ligència, sentit de l'humor ni bondat, la notícia és que ser home tampoc. La igualtat que reivindiquen avui moltes dones va d'això. La cosa va de jugar amb les mateixes regles de joc que els homes i ser capaces de triar com volen viure la seva vida, la seva professió i la seva maternitat. Assistim a una onada de reivindicació dels drets de les dones que és paral·lela a una ofensiva dels valors de la masculinitat tòxica que considera que aquesta no és una batalla pel progrés social compartida més enllà del gènere sinó una amenaça a la identitat masculina. El poder no s'ha compartit mai de manera altruista i aquesta vegada tampoc. Fa segles que hi ha dones reivindicant les seves capacitats i drets i han estat caricaturitzades, humiliades o violentades. L'Adela Pankhurst, sufragista de la portada, o la Clara Campoamor, que reclamaven un vot que se'ls negava per "histèriques" o "ignorants", van tenir al davant homes i dones que preferien l''statu quo'. Avui el debat és un altre, però continua vigent la reivindicació. Les dones volen triar si volen ser valentes, si han de fer renúncies, volen no haver de demostrar constantment pel fet de ser dones. Avui, per a elles, continua sent un desafiament ocupar l'espai públic i que la seva veu tingui el dret a ser escoltada sense cridar. Encara hi ha molta feina i la continuarem fent, encara que es faci pesat, perquè aquesta és una batalla noble.