Els del lliri i els del còctel molotov

L'acció política ha passat del Parlament al carrer. Escoltar el pols del carrer mentre digereix una sentència dura com la del Suprem portarà temps i demanarà valentia als nous polítics que hagin de buscar una sortida estable a la situació. La violència de les últimes nits pot haver estat atiada per alguns provocadors, com diu Quim Torra, però també hem vist centenars de joves radicalitzats, formats políticament amb l'1-O, que any rere any han escoltat com al sobiranisme civilitzat se li prenia el pèl dient-li que anava amb el lliri a la mà. Pensar que humiliar el contrincant i als moderats surt gratuït no és una bona fórmula política i els carrers de Catalunya ho demostren aquests dies amb rotunditat. Ho demostren els milers de persones que formen les marxes i les manifestacions que aquest divendres culminaran amb una vaga. També ho posen de manifest els violents, però aquests creuen que poden guanyar una batalla per a la qual només l'Estat té les eines i està completament disposat a emprar-les. La digestió de la sentència durarà dies i el carrer és ara un actor clau i imprevisible que no reconeix una autoritat clara. Sánchez hauria d'entendre que aplicar la Llei de Seguretat Nacional seria un revulsiu per als joves del cóctel molotov. En breu demostrarà a quins interlocutors reconeix, si als del lliri que defensen el diàleg i les urnes, o als del còctel. En definitiva, sabrem si prefereix la repressió, l'asfixia i la violència o és capaç de mirar més enllà.

Més continguts de